ALTRES JO

Altres jo, t’obriran les cuixes de filferro.
Altres jo, t’acaronaran fingint-me,
i fingiràs, cada cop que et besen,
o et rellisquen els líquids d’altres jo.
T’ompliran i ompliran
bruta la mentida dels esclats,
impregnaran els cossos estrangers.

I seran devastadors
els instants a les parpelles,
que et recorden
la pell que és verge amb tu.
L’acaronaràs sense tacte
formes irreversibles de troballa.

Et somriurà i li tornaràs una besada
amb la gratitud de l’àpat compartit.
Noble proesa que no té tast.
Ni té el gust de la certesa, ni et té, ni em té.
Arribarà a mi la besada, els altres jo
palparan enfervorits la meua boca gelada,
que també es deixarà desemboirar.

El cos no té senyals, ni marques, invisible
sap conduir-se a la enfervorida necessitat,
i la pell que et busca i que no troba
esgarrada i dolenta s’amaga als llençols.

Serà com aprendre entre els altres
l’exacte i imprecís lloc, on hi ha,
un breu espai, per retrobar-nos,
en un record banyat ple d’espines.

PRIMAVERA VALENCIANA

Ja no hi ha silenci
canten els cants, del Cant a València.
Tot creix damunt el nou oxigen.
És la llavor que comença:
la terra aguantarà.
Hui, ja és PRIMAVERA.
I és seguirem!
I és resistència!
I és esperança!
I és dignitat!
I és el coratge!
I és el carrer!
I és el poble!
I és un vint de febrer,
on floreix a la pell que crida,
una primavera valenciana.
Un cant més, al vent i a València!

LA COVA

Cova ardent espere entregar-te.
Ungir-te amb l’oli brut
que crema elèctric i constant la pell,
i al davall, els moviments
són més ferotges, més profundament,
són la cova.
Són encadenaments de respostes nues,
bramants, signes transparents que em vessen.
Entrar, a poc a poc, a l’humit camí de càstigs i entregues,
on es perd l’ordre de les veus i una soledat oberta
al somni fosc d’un precipici, davant d’un got,
ple d’alcohol.

FOTOGRAFIA NEGRA

Fes-me seca, fes-me freda,
fes-me rígida, tanca’m el dolor
de la teua enyorança i cant.
Quasi vençudes tu i jo.
Callades i ferides, ombres.
Fes-me de crosta i crua.
Quieta, em trobe de genolls
amb la veu intacta
i les mans plenes de fang i sal.
He anat buscant-te,
al lloc indicat, ecos de veus,
els crits dels ossos
i la força de les llavors.
Bruta i sagnant,
he trobat la meua terra.

El corb i jo desolats d’amor
hem cridat el plany.
I delirant en el forat obscur
hem trobat la nostra terra.

SERÉ SEXUAL

Seré sexual.
Huracà decent,
amb coit o sense.
Compartida amb veu i gemecs
llogaré la pell als cossos,
adoptaré noves postures.
Inseminaré comuns els sentits
a parts iguals.
I escoltaré sorda:
-Ha sortit radical, la dona.