26/3/13

SERRA VERNISSA


S’apropa el descans
m’arrecera la muntanya,
El Portet  m’endinsa
em venç  un cansament d'estómac
dorm sola amb el vent.

Estic a dins d'aquell forat,
les petjades s’han quedat a dalt.
Escolte més veus, riuen i tiren pedres.
Tot és negre.
Cride.
No m’escolten.

Intente somniar per eixir
i sóc al ventre, de la mare.
Dins la terra, moc les cames
intente suportar el cansament.
El cau sembla estretir-se,
continue la lluita.

Les parets humides m’envolten
he de tornar a l’inici.
Corda o melic?
Algú tira i estira
sembla ajudar-me.
Puc tornar a escoltar
i criden els vents que s’encaren
un calor incessant, el cap és fora
i  unes mans fortes m’agafen lloba.

Solament volia escapar una estona.
I he begut l’aigua,
I he burlat l'origen
d’una nova passa.
A Vernissa.

14/3/13

SALVADOR ESPRIU MARÇ


Aquest mes de març, viatge entre els versos escrits a LES HORES, amb un caràcter femení important en tot el cicle de poemes.

De la primera part RECORDANT B.ROSELLÓ-PÒRCEL (5-1-1938)el poema Espera:

ESPERA         
Aleshores diré: ”Cims i núvols
i terres al lluny i a la lenta
ferida del riu l’incendi
del cel, molts crepuscles
damunt el desert i els vells arbres
 estimats com a déus, per als homes
retornen encara.
Però jo, que esperava aquest dia,
Vet aquí que sóc mort”.

De la segona part RECORDANT SEMPRE LA MEVA MARE (7-8-1950) M’he decidit per SOTA LA PLUJA I COMIAT:
Poema que li dedique especialment al meu amic Ivan Brull.
SOTA LA PLUJA
Sota la pluja,
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança miro
com el meu pas s’esborra.

 COMIAT
Qui sap la greu partença
d’avui o demà,
o qui diria encara
una paraula?
Només somric i penso
a destruir el nom
amb el silenci.

Finalment la tercera part, la deixe per al proper mes!

També compartiré un enllaç recomanable sobre aquest any de reconeixements  al poeta, on Espriu és viu.

6/3/13

DONES I MÉS DONES


Aquesta setmana, acompanyada de poesia i llibres, d’amics i sorpreses encara li queda demà per continuar enverinant-me de poemes.

El dilluns a Manuel vaig estar rodejada de dones compromeses amb el seu poble, escoltaven els poemes i no podien reprimir les seues experiències, després callaven per escoltar-ne més i no dubtaven en demanar més poemes, el goig em recorria la veu.  





Ahir dimarts junt a Begonya Pozo i Bibiana Collado recitant en la llibreria Primado vaig tornar a sentir vibrar les paraules  que abans de pronunciar-les ja havien pres cos als poemes de les meues companyes.

 
 Demà m’espera un altre repte junt a Susanna Lliberós, Rosa Roig i Bibiana Collado. I sent i tinc l’emoció apegada molt endins, tornar als poemes escrits amb un jo femení  per configurar-me  i construir-me de nou, nuga un fil que em travessa i em prem.     Que demà, la meua veu en siga testimoni !!

3/3/13

SETMANA DE LA DONA


Demà a Manuel, serà un bon moment per a contar a través dels poemes, la singularitat de les lletres escrites per dones, davant les peculiaritats que ens caracteritzen. No parlaríem de revolució i revolta femenina, si no hagueren posat entrebancs als seus ritmes naturals d’existència.
La dona salvatge no pot quedar callada i en perill d’extinció.

Totalment esperançada amb el canvi, amb el futur d’aquesta situació, amb una sola concepció d’humanitat sense sexe, amb els esforços posats per educar i caminar cap el respecte i la igualtat en el tracte familiar, social i polític, convençuda i sense cap dubte de l’evolució de la nostra espècie cap a una transformació qualitativa amb un progrés conscient i evolutiu.

L’evolució no s’atura: el progrés conscient és una utopia realitzable. Eduard Carbonell.