8/7/13

SALVADOR ESPRIU, JULIOL.

En aquest mes de juliol encete  el llibre El caminant i el mur (1951-1953), on en les dues primeres parts el poeta s’enfronta a la mort i als records. 
Ho faré deixant-vos a la mà el primer poema de la primera part: Les ombres, el riu, el somni perdut.

NO T’HE DE DONAR ACCÉS AL MEU SECRET
Enllà de l’odi altíssim de la presó, potser
els tendres camps encara són caminants pel sol?
Si retornava als ulls l’or enyorat dels dies,
si m’allunyava endins del gran triomf del groc!
Preguntes fredament com estimo la vida,
quan no vols escoltar el que diria un crit.
No sabràs mai dels arbres ni de profunds deus,
ni del jardí perdut darrera les muntanyes,
ni del record dels llavis que amb la mort vaig besar.
És fidel i callat el meu antic dolor:
no t’ha d’obrir la porta de les ombres i el clos

on tinc només amb mi els laments de Gadara.