15/1/14

JOAN VINYOLI 2014 GENER


Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Vinyoli. Aquest poeta és un d’aquells que no he arribat mai a deixar a la prestatgeria . Des de que el vaig descobrir em va provocar emocions intenses i  em va aportar una espècie de manual de metapoesia.  La seua evolució és fascinant i la forma de dir el que necessitem saber apareix sovint en els poemes, tant a l’edat jove com adulta. Hi ha un gran ventall de poemes acompanyant a les diferents etapes i estats en que es troba Vinyoli, però sense cap dubte, tota la seua obra la resumiria com titula Enric Casasses la introducció a l’obra de Poesia Completa editada per La Butxaca : DONCS PASSA-HI A TRAVÉS I SE’T FARÀ TOT CLAR.

Poema de Vinyoli per encetar el meu particular homenatge al POETA:

Abans que neixi l'alba
                          ...mentre che'l danno e la vergogna dura...
                                              MICHELANGIOLO, Rime, 247

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut 
             o bé, de nit, abans

que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci. 
                                 I vénen els records

de tantes culpes que no has
mai expiat 
               i veus el derrotat 
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens. 
Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.

ARTÍCLE DE LA REVISTA NUVOL
CANÇÒ D’AMOR

TAULA RODONA amb Feliu Formosa (poeta, traductor, Premi dHonor de les Lletres Catalanes, 2005), Xavier Folch (Editor), Josep-Anton Fernàndez (Professor dEstudis Catalans a la Universitat Oberta de Catalunya), Xavier Macià (Professor de Literatura Catalana a la Universitat de Lleida).


No em cansaré mai de rellegir a Vinyoli.