Enguany se
celebra el centenari del naixement de Joan Vinyoli. Aquest poeta és un d’aquells
que no he arribat mai a deixar a la prestatgeria . Des de que el vaig descobrir
em va provocar emocions intenses i em va
aportar una espècie de manual de metapoesia. La seua evolució és fascinant i la forma de
dir el que necessitem saber apareix sovint en els poemes, tant a l’edat jove
com adulta. Hi ha un gran ventall de poemes acompanyant a les diferents etapes
i estats en que es troba Vinyoli, però sense cap dubte, tota la seua obra la
resumiria com titula Enric Casasses la introducció a l’obra de Poesia Completa
editada per La Butxaca : DONCS PASSA-HI A TRAVÉS I SE’T FARÀ TOT CLAR.
Poema de Vinyoli
per encetar el meu particular homenatge al POETA:
Abans que neixi
l'alba
...mentre che'l
danno e la vergogna dura...
MICHELANGIOLO,
Rime, 247
És bo de tenir
llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una
mor
algú que estimes
o llegeixes
un vers o penses
en el joc
perdut
o bé, de nit,
abans
que neixi l'alba,
algun lladruc
esquinça el dur
silenci.
I vénen els records
de tantes culpes
que no has
mai expiat
i veus el
derrotat
exèrcit dels
homes
arrossegant els
peus feixugament
per les planúries
fangoses
sota la pluja,
mentre xiulen
els trens.
Que tot és dur,
cruel, sense pietat
i sempre el mal i
la vergonya duren.
ARTÍCLE DE LA
REVISTA NUVOL
CANÇÒ D’AMOR
TAULA RODONA amb
Feliu Formosa (poeta, traductor, Premi dHonor de les Lletres Catalanes, 2005),
Xavier Folch (Editor), Josep-Anton Fernàndez (Professor dEstudis Catalans a la
Universitat Oberta de Catalunya), Xavier Macià (Professor de Literatura
Catalana a la Universitat de Lleida).
No em cansaré mai de rellegir a Vinyoli.