28/6/12

Veus?


Poema del llibre Dues o tres coses que mai no se d'ella.



La gent beu al meu costat.
Compulsius, xarradors o serens.
Tots beuen però a mi no em veu ningú.
No m’hi veig, no sóc visible.
Tant de bo fora bevible llavors tots em pararien esment!

Amb un glop curt,
O d’una empassada llarga i impacient, de xiquet gelós.

Ja està fet.
Voldria fer-me fonedís però en lloc líquid em torne gasós.

Deixo de ser tangible.
Deixo de ser jo.
El got es trenca impactat contra el pis.
I ara tothom em mira.
Ara que ja no sóc.

21/6/12

METÀFORA


No vull miracles de càlids animals,
l’estel  es deixa mirar en l’excés
d’alcohol i tabac, orfes que canvien sempre
de lloc, fixament brusca i deshonesta
m’arremoline entre cossos furtius
deturats als malucs, per transfigurar penitent
un cos, on fórem  tots dos metàfora.

17/6/12

PENYA ESTÈRIL


Al meu pare en el dia del seu 60 aniversari.


Secreta enyorança, penya estèril.
El barco abandonat!
Ha cridat el meu pare.
I l’acompanye en els meus records, que són d’ell.

Mans tacades de records tous de pa d’oli i sal,
les espardenyes trencades,
pedaços de roba bruta, gran o menuda.
Codonyat temptant el mos d’un entrepà furtat.
Pirates de cova plujosa i intermitent,
butxaques buides, fletxes de bares
piquen i volen des del carrer Blanc
i les gelades caves,
esbarzers enredant-se a les cames,
arraps que no es senten, ni s’escolten.
Els quaderns castellans  en terra
amuntonaven el no-res.
Llançaven pedres. Inconscients.
Corrien a casa, el toc de guarda,
el toc de més fam, la polseguera a les cames,
un camí clarobscur ple de forats i silencis.
Caldo calent a la taula,
llepades  d’animals solts,
veïnes que s’amaguen rere les finestres.

Lentament, jo volia trobar el racó
on va caure de tos,  
on bevia vi i besava ma mare,
amagatalls plens de marques,
i volia comprendre- les totes
poder refer el camí i curar-li algunes ferides.
Mentre les veig, a ell que no li fan mal
li suren els records i els somriures.
La infància sempre és blanca
jo no puc tacar-li-la.

13/6/12

PROSA ERÒTICA ( I )


Em penetra en el moment adequat, ja ha acaronat amb la llengua totes les parts del meu cos. Ha mantés la calma per gaudir sense parar fent-me patir, i fent-me parar. Ho fa per a què després jo ho passe millor, em coneix, sóc quasi salvatge, quasi fera. Cada bes que li done penetra la seua boca amb força, i note el cos com es mou, gemecs que escapen. Sent que li agraden els xicotets mossos a la panxa, s’excita més quasi que jo, no ho puc suportar i necessite tocar-lo, sembla que el temps està humit, parat, no volem acabar. Però ell em recorda, que tot torna a començar, m’excita més la seua veu i els seus ulls mirant-me la boca, més que una penetració constant i rítmica. Arribe al final sense control possible, profunditat dilatada, immesurables auxilis. Sempre acabe jo primer, em costa arribar, però quan ho faig, les sensacions són distintes, lleugeres però que es perllonguen en el temps, repetides però curtes.

El millor dels moviments, són orals, és arribar sense silenci, gemegant-te ferm i posseint-te per a que tu arribes gemegant-me nua i llepant-me la llengua. Aleshores ja em mous i sacses al teu ritme, he tingut temps per respirar una alenada, quasi absurda, però havia d’oxigenar-me, no volia parar.

El ritme de les teues empremtes cap a mi, enfervorida la teua cara, és excitació màxima. Parem, has decidit, jugar amb mi un ratet més, jugar amb tu damunt meu, tornen les besades que passen de tendres a salvatges en el mateix instant que apareixen, nugant les llengües sempre, dins la calor dels cossos. Però vols mirar el plaer que té el meu somriure lleuger, em deixe observar, comences a parlar-me a quatre mans, llepes les paraules que no em deixes dir-te, passen les mans pel temps que mesure amb gemecs damunt l’orella, damunt de tu, i no se quina és la postura però tot entra una altra vegada, tornes a jugar amb mi salvatgement, ritme, ritme, gaudeixc del teu final, encara que m’haguera agradat més dins meu notar el calor intens del teu sexe.

Et deixes caure al meu costat, ens abracem, ens toquem, escoltem els batecs, ritmes diferents, fem silencis, parlem i riem de tonteries, em beses cada vegada que vull dir-te que t’estime, ets força més intel·ligent  que jo, no vols escoltar el que sents, jo solament ho guarde. Em beses tan bé que comence a tocar-te i m’encisa com creixes a la meua mà, em toques també amb els dits suaument, desespere al màxim, no se ben bé la raó, tot torna a començar. 

(Un dels meus propers projectes pot ser siga escriure prosa eròtica, deixe un fragment escrit per a veure que us sembla.)  

5/6/12

RECORDS D'UNA FIRA QUALSEVOL




Perforar les hores brutes
lligassa mentidera.
Nàixer la violència desperta en pols,
escuma, bromera vacil·lant les passes al jardí.
Alcohol i els ulls rojos,
per l’albereda xafogor que crema el dia.

Els guerrers nocturns xafen l’olor a síndria,
l’apegalosa estança d’hores i dies.

Els lladrucs no humans, llunyans renillen.

Al soterrani obscur del carrer il·luminat
la nit és casa, juguem sense saber-ho,
a pillar. A pillar-nos.
Tot fa voltes
una nòria ens vigila sempre.

M’has perdut i m’esperes
no recordes normes ni costums.
A terra, sec.
Plou amb força.
Tanquen!