CONVERSA AMB EL LLIT

Callada, jo escoltava al llit, veus.

Reflex de rastres, taques, dolors.

Vertebrava el diàleg

baldament aclucant els ulls.

No existent el temps de mentides

que et calles, els ulls amagats

reflexen el repic de pell cansada

i el temps existeix al centre,

és el melic que l’esguarda.

I l’abisme d’un camí marcat

en l’onomàstic deute del pas.

El poema i el vell passeig

em deixa la conversa viva.

Vas morint al meu costat.

Ja les mirades s’amaguen

cap a dins teu, trobes opac el silenci.

Parlem després,

   de nit

                                     seguiré escoltant-te.

BUSCANT CIMS

No tremoles, encara sents.

Ara no et podran guarir plorant,

la feliç aparença als camins,

de no trobar als cims que cerques

ben ric, les clarors mentideres

al ran d’un no-res. Una dona

al coll t’engolirà les penes.

Gosaré el  fum negre d’un silenci etern,

que faré reviure sovint amb versos.

Et cruixiran els ossos i a mi els mots.

LA LLANÇA DE SANT JORDI

Per Sant Jordi ell li va regalar una rosa que amb molta cura, ella va deixar sobre el llit, per poder després, junts, ensulfatar-la amb la seua suor. Després humida i banyada, la rosa començarà a fer cercles damunt els llençols que amaguen un drac ple de flames. I la flama s’escamparà entre els dos cossos i es fondran més enllà de les cendres. No entenia res, ell tenia que matar. El drac somiava amb ella cada nit, amor sense sexe. Sant Jordi sols volia clavar la llança, a ella, al drac. Mai ningú, sabrà d’on ve l’amor que punxa i a la vegada et fon entre la terra que més estimes. I va arribar el cavaller que va canviar la  llegenda, deixant en vida al drac i donant-li mort al rei i a la princesa. Era el cavaller de l’Estat Català. I ara en cada lloc d’aquest Estat roman el foc que ens vessa de la boca per cremar l’estat d’un rei que sí mata.

Conte escrit entre @LoretoFarreny/@MarAmunt/@Micro_contes/@ATENACAMBODIA

TRAJECTES

                                A Vicent Bellver Tudela

Amaga’m la fúria amb que et pense

i sigues precari d’aixada i càvec.

No es llauren les besades a cops absurds.

Exuberant com un vent moll,

puc amenaçar la incertesa de la terra.

Malauradament, amb ombres i trajectes

d’agafar el mànec, i la mà, i assaborir

el sòl d’un parany ple d’ossos,

recoberts de l’antiga força renaixent

pas a pas, amb la memòria del vell,

que llaurava els alls i les tomaques,

amb una veu trencada plorava amagat,

esperançat d’un nou trajecte.

CORB

M’exalta un corb menjant,

l’auguri de la foscor rodeja l’arbre.

Estic a l’ombra, no cal el refugi  contra el cel

que infinit enlaira un vent rigorós que m’empeny.

No vull seguir el vol del corb, m’excita.

Ell sempre torna, i interprete dolors

fatigats d’homes esquelètics i opacs.

L'ESTACIÓ SENS NORD

Camine accelerada cap a quin lloc?
Perd el nord i recorde que no he d’anar
i el lloc d’on surt, sembla badat de nou.

Agafe el tren, passa lleuger de cares,
s’atura he de pujar, no trie jo.
Ella m’ha elegit un. Destí, la porta.
Ara ell ja és meu. Sol, et trobe dormint.
Hi ha lloc a prop, puc mirar-te i dorms,
acaronar-te roba,  suau i neta,
reconstruir l’inici.
Veloç el ritme de la por passa els pobles.

He de tornar a baixar, hi ha poc temps.
M’acoste a tu i fa l’olor a mi.
Suaument fregue, un nou comiat et bese.

I baixe sola, mire passar el tren.
-Dorm l’amor,

       dorm, calla i dorm-