10/4/12

CORB


M’exalta un corb menjant,
l’auguri de la foscor rodeja l’arbre.
Estic a l’ombra, no cal el refugi  contra el cel
que infinit enlaira un vent rigorós que m’empeny.
No vull seguir el vol del corb, m’excita.
Ell sempre torna, i interprete dolors
fatigats d’homes esquelètics i opacs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada