L’embrió és mort.
Sí, és mort.
Dintre quin taüt
han quedat els seus cops de sang?
Els meus són sords i sostinguts.
Nostàlgia, culpa,
indiferència i fang.
Són fets de cops,
a cops,
quallant dins el ventre.
(Poema que llegiré el dijous 28 de febrer, publicat per primera vegada al blog)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada