5/8/13

SALVADOR ESPRIU, AGOST

Continuaré aquest mes amb el llibre El caminant i el mur (1951-1953), amb poemes curts de la primera part: Les ombres, el riu i el somni perdut.

DES DEL MATEIX TEATRE
Sé com encara
en el record, intacte,
és el somriure.
Però les mans, ja cendra
o llum, on retrobar-les?

TORNAT AL PES
Carrers. I sempre
més nit, les parets altes.
Sord al feblíssim
lament antic, camino
ja del tot solitari.

ENCARA NO
Perquè retorna,
quan sóc perdut en l’ombra,
un debilíssim
record d’infant, les ales

passen sense tocar-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada