Continuaré aquest
mes amb el llibre El caminant i el mur (1951-1953), amb poemes curts de la
primera part: Les ombres, el riu i el
somni perdut.
DES DEL MATEIX
TEATRE
Sé com encara
en el record,
intacte,
és el somriure.
Però les mans, ja
cendra
o llum, on
retrobar-les?
TORNAT AL PES
Carrers. I sempre
més nit, les
parets altes.
Sord al feblíssim
lament antic,
camino
ja del tot
solitari.
ENCARA NO
Perquè retorna,
quan sóc perdut
en l’ombra,
un debilíssim
record d’infant,
les ales
passen sense
tocar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada