JOAN VINYOLI. FEBRER

El poema triat aquest mes ha sigut GALL, poema al llibre EL CALLAT. Es pot dir que en Joan Vinyoli hi ha tres èpoques i aquest poema es troba en la seua primera. Justament és molt destacable el pròleg d’aquest poemari, on el poeta sap explicar-se i ens dona una de les “poètiques” més penetrants que s’han escrit mai.

Us deixe xicotetes pinzellades del pròleg:

-No en va deia Rimbaud que el “primer estudi de l’home que vol ser poeta, és el seu propi coneixement integral”.

-Va sentir com la poesia demana llibertat, disponibilitat i risc......-unes paraules senzilles, secretes, necessàries, plenes de sentit i misteri.

-Sap prou, per experiència, que, en definitiva, ”l’emoció lírica” només troba el seu perfet acompliment en paraules organitzades en poema.

Gall

Gall que cimeges en la torre més alta,
heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora.
En la nit del temps crida sempre el teu cant.

Temps difunt, temps difunt, et veig
com un riu allargant-se en la fosca.
De la terra sóc hoste inexpert,
sempre en exili, dintre meu,
mirant les aigües entre murs
de la ciutat abandonada.

Gall que cimeges en la nit,
gall salvatge endinsat
en la boscúria espessa -qui no es mou
de la ribera trista, contemplant
el pas feixuc de l'aigua morta,
mai no et veurà ni sentirà el teu crit.

Però el bon caçador que es lleva
a l'hora greu entre la nit i l'alba,
sent la crida en el bosc,
ple de secretes aigües vives,
i pren el camí que duu
cap a la veu intacta.

Penell tocat per l'aurora,
al cim de tot de la flama,
pausadament gira el gall.