30/4/14

JOAN VINYOLI. ABRIL

Joan Vinyoli a l’any 1951 publica Les hores retrobades , amb aquesta tasca obté el Premi Óssa Menor. És un reconeixement públic important que li dona accés a cercles cultes. La variació estructural dóna força al llibre, no observe artificiositat ni abstracció. El llenguatge és planer i el record allò important per a crear la poesia. És en la natura on descobrim el caràcter cíclic de les coses, la mort i la regeneració.  Així ho podem viure al llarg de la lectura d’aquest llibre.
Us deixe un parell de poemes:

VIURE, MORIR, PERDENT-SE L’UN EN L’ALTRE

Viure, morir, perdent-se l'un en l'altre,
sentint-se  l'un per l'altre com salvat,
fills de l'amor, haver ja començat
talment el vol sense retorn possible
cap a ser un.

Com pleniluni sobre el món en pau,
com nit primaveral que va expandint-se,
viure, morir, plens de pressentiment
d'una realitat feliç sempre futura.

          (Musicat per La fosca al disc Domini fosc)


VIDA MÉS ALTA

Vares tenir la copa de la vida
arran de llavis i bevent mories;
perdut el vi, secreta la ferida,

sofrint, plorant, més altament vivies.


2 comentaris:

  1. Si q són planers els poemes de Vinyoli. Mha encantat el de la Vida més Alta.
    No pares denriquirnos Lore:-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que gran alegria trobar-te a aquest raconet de la meua existència, fent el que m'agrada......poemar....

      Suprimeix