30/6/14

JOAN VINYOLI. JUNY

ENCARA LES PARAULES

El bosc

El silenci crepita feréstec.
Delirant l'escolto
ple d'arbres i migdia, mentre un fil de cant
es filtra per les fulles
però no calma la set.

Llenyós de mi, pedrós que m'he tornat,
puc dir-ho ja, no invoco res,
ni el boscater que talla l'aire,
però em travessa el llampec
de les destrals invisibles.

1 comentari:

  1. L'esperança invocada des de l'instint de mort, des del gaudi, sense amor o desig, és una esperança que no calma la set, no és com la que ve dels darrers, més d'un bosc càlid i fort.

    Vicent

    ResponSuprimeix