25/4/12

BUSCANT CIMS



No tremoles, encara sents.
Ara no et podran guarir plorant,
la feliç aparença als camins,
de no trobar als cims que cerques
ben ric, les clarors mentideres
al ran d’un no-res. Una dona
al coll t’engolirà les penes.

Gosaré el  fum negre d’un silenci etern,
que faré reviure sovint amb versos.
Et cruixiran els ossos i a mi els mots.

2 comentaris:

  1. Quina alegria és poder llegir-te. Tremoles, sents, engolir, cruixir, paraules teues. Besot !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et passaràs la vida buscant-te als cims i trobaràs poemes quan tornes a mi. Un poema que no deixa de tremolar en tot el seu conjunt! Carlos, estic enredada en els bacs, et comentaré en breu, esta vesprada mateix, no? fins aviat! besades.

      Elimina