BRINCALET

Al braç, ell era gran,

jo menuda i no el recorde.

Passaven els anys i les passes,

els veïns d’un barri.

El meu cul damunt teu

i mil històries, meues i teues:

intercanviar cromos, cucs de seda

jugar al cinquet a amagar-se,

plorar i fer la mona,

riure i xarrar, ploure

i menjar pipes.

Contar secrets

besar-te, clavar-me mà,

escoltar converses llunyanes,

esperar, mirar el rellotge

i aturar el temps dels quinze anys.

Observar l’espectacle.

Eixir i deixar-te

tornar i esperar-me

seure i respirar.

De marbre, més preciós

udoles ara igual que jo, aquelles històries.

Observes amb mi les portes negres de forja

i als veïns nous que no se’n adonen

del que saps d’ells i de mi.