7/5/12

SAETABIS 90


Anys de llum, les parpelles,
les pantalles no advertien el futur
però tocàvem el Pinball, i natges i pits,
tot era immediat i passava ple de píxels.
Morien mostres per rescatar princeses
i jo n’era un, d’una tribu, encara jove.

Les passes endavant dins nostre,
eren moviments per matar sense mesura
i volíem il·luminats,quasi morts, huit mil punts.

La ciutat esperava pacient  el bonus, l’extra
i aniríem tots junts atordits de joystick
a buscar el racó per xuclar-nos,
i provar el tabac, i tocar la intimitat
d’un sostre de cel i banquets amb pipes.

Matant, apreníem arts marcials
disparàvem,  guanyant vides,
vomitant els cucs d’alcohol
i ens presentàvem les matrícules
i preparàvem les baralles.

Dúiem a casa l’esperma
com una barra analògica,
esperant la gratuïtat de la besada
d’una nova partida o un “insert coin”.

Una fletxa cap a munt i forats a la butxaca
recordava que teníem quinze anys.
Realitats de les flames sintètiques,
cossos d’Alien, despertant per traficar -se
sexe, olor a tabac, la gramola no aturava
exaltant cançons a cops de billar o gols fantasma.

Desvirgades les verges,
menjaven llepolies al parc,
secrets a la capsa de llum ignota.
Com un penell que comença,
ja ple d’històries i petits poemes. 

1 comentari: