Acomiadar-se és dir-se adéu sense rancors ni ressentiment;
mirar-se als ulls per reconèixer i agraïr-se mútuament els dons rebuts.
Francesc Torralba
L'obscur boscatge intern
d'insomnes nits
d’eternitats brutes.
L’espai entre la llum i jo,
la immensitat del buit
la grandesa del no res.
La indefinida troballa al somni
per netejar-me la suor del coixí
ple de gelor i mel apegada.
I perdut en el ritme, amagat.
No has pogut cercar-te trist
ni cercar-me nua i neta.
Has temut el breu encontre
i m’has disposat a nàixer,
a salts, a
salts.
(Gràcies J.A.S.S)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada