4/7/12

FINESTRA CIBERNÈTICA

A Lluís Roig
i venen moments de tancar finestres i obrir-ne altres... :)

Un home guaita per la finestra, i què hi veu?
Mira per la finestra i no hi veu res.

Gent que passa, veu gent que ve però no entén res.
Li parla al cristall que no l’entén a ell perquè parla una altra llengua.

Al futur li parla del passat i el passat passat està.
Cada dia mira per la finestra, a vegades obre les Cortines.
De tant en tant entretanca les persianes i guipa el món
només per un d’aquells foradets que dibuixen solcs de llum a la paret.

Se sent protegit i amagat rere la seua barricada,
la vida l’enlluerna i li sembla fràgil.
El cor li batega amb força, les ninetes pampalluguegen de reflexos daurats.
Les mans deixen els seues contorns dibuixats en el cristall,
marques inconfusibles per a aquells que sàpiguen llegir
                                                                              les empentes dels seus dits.

Dues o tres coses que mai no sé d'ella.


1 comentari:

  1. Quan u no es reconeix en la llum que projecta el present i taca d'ombres la finestra.

    ResponElimina