La nit no ens
oprimia,
amagatalls inventant
cercar l’espelma d'obscures cambres
i coves antigues.
Procreació.
Ens configurava un cos d'ombra inexacta,
ombra que naix i mor al sostre.
No s’oprimeix qui
desitja la dosi
d'una mort per
dia, ofegar-se vestit,
en l’invisible
plaer de despullar-se
de tornar a les
coses primeres el nom.
Procreació,
en l’ordre de les
llums i les ombres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada