Batecs
acompassant el ritme,
mans observant la
pell del rostre,
silenciosament
respire,
espere la son,
m’acarone els
llavis i els pits suaument.
S’escola entre
les cames un mosquit
entra invisible
duu verí
comence a
moure’m.
Cerque la
inflamada pell amb els dits
trencant el
compàs d’espera
i espere uns
segons
per matar-lo
damunt del llit.
Sagnant es fa
visible la marca
incrustada i
humida, em venç la son.
Dorm plena de foc
i tu mort
ara
respires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada