Vaig deixar pendent la tercera part de LES HORES, Recordant allunyadament Salom (18-7-1939) per a decidir aquest mes de primavera el versos que trobarien espai a aquest bloc.
HO VOLDRIA DIR AMB ELS MEUS LLAVIS DE VELL
Amb sofriment he vist. Ja no recordo el mar.
Camino l'últim solc, després vindrà el desert.
Sota claríssims cels, escolto com el vent
em diu el nom guanyat, aquest meu nom:"Ningú".
Seran temps de repòs, i em decanto a mirar
per darrera vegada la llum d'un llarg ponent.
Ara, sense cap por, tot sol, m'allunyaré,
nit endins, Déu endins, per la sorra i la set.
Aprofite per escoltar Raimon cantar a Espriu, en aquesta tria de poemes m'acompanya també el Xativí i els poemes musicats, quin tresor!!
Emocionada davant d'aquesta força:
Escriviure! I, per això fos poc, de la maneta del meu pare espiritual, jo, el més asprívol dels esprívols!
ResponEliminaVII - RIGORS
Lluny, rigorosos
freds. No en tens prou que rimi
escriure amb viure?
Vincent Corb-Blau, 2006
«Cendra de paraules, VII - Rigors», de 'Poemes d'Abissínia' (2009)