S’apropa el
descans
m’arrecera la
muntanya,
El Portet m’endinsa
em venç un cansament d'estómac
dorm sola amb el vent.
Estic a dins d'aquell forat,
les petjades s’han
quedat a dalt.
Escolte més veus,
riuen i tiren pedres.
Tot és negre.
Cride.
No m’escolten.
Intente somniar
per eixir
i sóc al ventre,
de la mare.
Dins la terra, moc
les cames
intente suportar
el cansament.
El cau sembla estretir-se,
continue la
lluita.
Les parets
humides m’envolten
he de tornar a l’inici.
Corda o melic?
Algú tira i estira
sembla ajudar-me.
Puc tornar a escoltar
i criden els
vents que s’encaren
un calor incessant,
el cap és fora
i unes mans fortes m’agafen lloba.
Solament volia
escapar una estona.
I he begut l’aigua,
I he burlat
d’una nova passa.
A Vernissa.
molt bonic, lore!
ResponElimina