Fes-me seca, fes-me freda,
fes-me rígida, tanca’m el dolor
de la teua enyorança i cant.
Quasi vençudes tu i jo.
Callades i ferides, ombres.
Fes-me de crosta i crua.
Quieta, em trobe de genolls
amb la veu intacta
i les mans plenes de fang i sal.
He anat buscant-te,
al lloc indicat, ecos de veus,
els crits dels ossos
i la força de les llavors.
Bruta i sagnant,
he trobat la meua terra.
El corb i jo desolats d’amor
hem cridat el plany.
I delirant en el forat obscur
hem trobat la nostra terra.
‘en el forat obscur’,és evident que d’ací comença
ResponEliminatot.
ON LA LLUM BLANCA DORM
(A Lorena Cayuela)
Puge la vertical del foc,
fet una pluja inversa.
Escale el cos de la fragilitat
pel frec esquerre a mossos
de mots, i ni que fóra coix
em podria salvar d’aquesta guerra.
El regeneradíssim alè té
aletejant a les tres bandes
banderes estrangeres, un cabdell
de filferro de pues,
una estesa de pèlviques penínsules
i un mar que es veu captiu davant de casa.
Cada cap de setmana l’aigua es vessa
costa avall. El castell, avergonyit,
buit de batalles, és un crit de pedra
i poca cosa més.
Dis-me tu, mora meua,
que ni de poc arribe jo a les baranes de la lluna,
si per morir-nos l’un en l’altre ja ens hem rendit de tot,
¿per què ací estem els dos en el forat obscur,
com a crèdits de vida, amb un planter
inèdit de llavors
i amb els genolls a terra?
—Com si el clot fóra el lloc
on la llum blanca dorm —.
José Pejó Vernis