LA COVA

Cova ardent espere entregar-te.
Ungir-te amb l’oli brut
que crema elèctric i constant la pell,
i al davall, els moviments
són més ferotges, més profundament,
són la cova.
Són encadenaments de respostes nues,
bramants, signes transparents que em vessen.
Entrar, a poc a poc, a l’humit camí de càstigs i entregues,
on es perd l’ordre de les veus i una soledat oberta
al somni fosc d’un precipici, davant d’un got,
ple d’alcohol.