Altres jo, t’obriran les cuixes de filferro.
Altres jo, t’acaronaran fingint-me,
i fingiràs, cada cop que et besen,
o et rellisquen els líquids d’altres jo.
T’ompliran i ompliran
bruta la mentida dels esclats,
impregnaran els cossos estrangers.
I seran devastadors
els instants a les parpelles,
que et recorden
la pell que és verge amb tu.
L’acaronaràs sense tacte
formes irreversibles de troballa.
Et somriurà i li tornaràs una besada
amb la gratitud de l’àpat compartit.
Noble proesa que no té tast.
Ni té el gust de la certesa, ni et té, ni em té.
Arribarà a mi la besada, els altres jo
palparan enfervorits la meua boca gelada,
que també es deixarà desemboirar.
El cos no té senyals, ni marques, invisible
sap conduir-se a la enfervorida necessitat,
i la pell que et busca i que no troba
esgarrada i dolenta s’amaga als llençols.
Serà com aprendre entre els altres
l’exacte i imprecís lloc, on hi ha,
un breu espai, per retrobar-nos,
en un record banyat ple d’espines.
“I seran devastadors els instants a les parpelles” Pareix tot envoltat de gel, i la importància de la pell, al principi i al final. Quan el gel es descompon, altres jo aniran busca del mateix camí, o no, qui sap. S’està buscant una estabilitat emocional, però la nit i el dia no descansen ni un minut.
ResponEliminaTot eixe gel va fonent-se a poc a poc, és la pell que necessita el calor dels cossos i desfer-se a la força de caminar i anar trobant calors que ajuden, mentre l'equilibri desafia la gravetat i realment com dius tu, com si conegueres l'orige de tot....no descansa
ResponElimina