27/3/12

EL FÈNIX


La violència continguda

darrera la porta, la mel apegalosa

no preveia tant indiscreta l’odi.

I creix porpra el fènix

i unes escalinates absortes

esperen guarint-te la mà.

Vas en bicicleta, no tens les cames,

vas tancar aquella porta,

quasi no respires de por i vetlles

les cendres, palpentes el nom,

unes branques negres s’apeguen,

hauràs envellit de sobte amb mi,

caducant-me entre la dolçor

d’un VOL penitent cap al fènix.

6 comentaris:

  1. El Fènix és nova vida, renaixement, mes que siga de les cendres de la por i cada cinc-cents anys.

    La penitència és penediment i contrició. No cal penedir-se per enlairar una nova vida, per VOLAR amb ales noves.

    Cal gaudir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, és una bona interpretació del poema, quasi perfecta! hehe! T'he de comentar que les penitències són aquelles coses que et van passant i intenten aturar-te, coses externes que no busques, et trobes, i com quasi sempre has de seguir fent saltets per reprendre el vol, això sí! sempre volant cap al fènix!Clar que gaudir cada vegada aquesta situació d'un vol, un estrany enlairament o un impacte amb el cel,perdura per ajurdar en els moments que vols ímpuls i et prepara amb ales noves com m'apuntes al teu comentari.
      Gràcies!

      Elimina
  2. M'agraden molt els camps lèxics que empres, crec que les nostres poètiques tenen bastant a veure. Besot !

    ResponElimina
  3. Si tens raó en els darrers poemes teus que em vas passar em vaig adonar d'aquest tret! i m'agrada saps, molts besos Carles! i gràcies pel comentari, ens veiem aviat.

    ResponElimina
  4. Senzillament, m'agrada molt i ja tinc moltes ganes de llegir el teu poemari sencer. Salut Lorena!

    ResponElimina
  5. Xico això està fet, el dimecres serà tot teu! Gràcies pel comentari!
    I m'alegre molt de que t'agrade aquest poema.

    ResponElimina