12/3/12

Stefano Benni

BLUES EN SETZE
Balada de la ciutat en dol
Traducció de Lucía Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda i Pau Vadell i Vallbona.
Editor: Lleonard Muntaner


Fragment del poema de La mare:

3 comentaris:

  1. Hi ha poemes que per la seua proximitat, per la seua familiaritat, ens arriben a semblar simples o anodins.
    Altres, pels mateixos motius, ens arriben a emocionar.

    I és que de vegades per a trobar la bellesa tan sols hem de rebuscar en la curta distància, a uns metres en la porta d'un bar en la plaça del poble, en una conversa a dos pams de distància o en aquella respiració que ens va entelar l'ànim.

    Este poema se m'antulla molt pròxim, quasi veïnal, i m'agrada, m'agrada molt.

    ResponElimina
  2. El poemari sencer és molt proper,molt desbordant,té molta força, vaig gaudir molt la seua lectura,vaig parar-me en molts llocs com si passejara per la meua ciutat. En llegir aquest fragment, vaig fer el camí, era fàcil, ja l'havia fet i algú des d'un lloc d'Italia ho havia vist. És màgica la literatura.
    Jo no tenc por de la ciutat
    ni de les seves mil veus
    he aprés entre elles a reconèixer
    la que crida el meu nom.
    Jo no puc tancar els ulls
    i les històries vénen a mi
    com olors des del jardí
    ...

    ResponElimina
  3. Quan la proximitat és tan colpidora, tan sorprenent des del límit proper i la immediatesa, l'efecte de plaer s'amplifica. Mai esperem que una cosa tan propera ens arribe a emocionar o ens aclapare, des d'Itàlia o la Costera.

    Caldrà seguir-li la pista de prop, valga la redundàcia. Gràcies pel descobriment.

    ResponElimina