Hi ha poemes que per la seua proximitat, per la seua familiaritat, ens arriben a semblar simples o anodins. Altres, pels mateixos motius, ens arriben a emocionar.
I és que de vegades per a trobar la bellesa tan sols hem de rebuscar en la curta distància, a uns metres en la porta d'un bar en la plaça del poble, en una conversa a dos pams de distància o en aquella respiració que ens va entelar l'ànim.
Este poema se m'antulla molt pròxim, quasi veïnal, i m'agrada, m'agrada molt.
El poemari sencer és molt proper,molt desbordant,té molta força, vaig gaudir molt la seua lectura,vaig parar-me en molts llocs com si passejara per la meua ciutat. En llegir aquest fragment, vaig fer el camí, era fàcil, ja l'havia fet i algú des d'un lloc d'Italia ho havia vist. És màgica la literatura. Jo no tenc por de la ciutat ni de les seves mil veus he aprés entre elles a reconèixer la que crida el meu nom. Jo no puc tancar els ulls i les històries vénen a mi com olors des del jardí ...
Quan la proximitat és tan colpidora, tan sorprenent des del límit proper i la immediatesa, l'efecte de plaer s'amplifica. Mai esperem que una cosa tan propera ens arribe a emocionar o ens aclapare, des d'Itàlia o la Costera.
Caldrà seguir-li la pista de prop, valga la redundàcia. Gràcies pel descobriment.
Hi ha poemes que per la seua proximitat, per la seua familiaritat, ens arriben a semblar simples o anodins.
ResponEliminaAltres, pels mateixos motius, ens arriben a emocionar.
I és que de vegades per a trobar la bellesa tan sols hem de rebuscar en la curta distància, a uns metres en la porta d'un bar en la plaça del poble, en una conversa a dos pams de distància o en aquella respiració que ens va entelar l'ànim.
Este poema se m'antulla molt pròxim, quasi veïnal, i m'agrada, m'agrada molt.
El poemari sencer és molt proper,molt desbordant,té molta força, vaig gaudir molt la seua lectura,vaig parar-me en molts llocs com si passejara per la meua ciutat. En llegir aquest fragment, vaig fer el camí, era fàcil, ja l'havia fet i algú des d'un lloc d'Italia ho havia vist. És màgica la literatura.
ResponEliminaJo no tenc por de la ciutat
ni de les seves mil veus
he aprés entre elles a reconèixer
la que crida el meu nom.
Jo no puc tancar els ulls
i les històries vénen a mi
com olors des del jardí
...
Quan la proximitat és tan colpidora, tan sorprenent des del límit proper i la immediatesa, l'efecte de plaer s'amplifica. Mai esperem que una cosa tan propera ens arribe a emocionar o ens aclapare, des d'Itàlia o la Costera.
ResponEliminaCaldrà seguir-li la pista de prop, valga la redundàcia. Gràcies pel descobriment.