No vull miracles de càlids
animals,
l’estel es deixa mirar en l’excés
d’alcohol i tabac, orfes que
canvien sempre
de lloc, fixament brusca i
deshonesta
m’arremoline entre cossos furtius
deturats als malucs, per
transfigurar penitent
un cos, on fórem tots dos metàfora.
M'has deixat corpresa!!!
ResponEliminaXelo,ahir vaig fugir també corpresa escoltant els teus poemes, pot ser siguen una mateixa direcció amb veu poètica diferent! Hi havia un munt de gent!! Va ser un acte molt bonic, Enhorabona!!Ja em signaràs el teu llibre, ara començaré a llegir-lo, però em farà falta força per no tremolar davant les teues lletres. Guarda'm el secret, no digues res, acaba't el café, només volia que ho saberes.
ResponEliminabonica!!!
ResponElimina