Veus?

Poema del llibre Dues o tres coses que mai no se d'ella.

La gent beu al meu costat.

Compulsius, xarradors o serens.

Tots beuen però a mi no em veu ningú.

No m’hi veig, no sóc visible.

Tant de bo fora bevible llavors tots em pararien esment!

Amb un glop curt,

O d’una empassada llarga i impacient, de xiquet gelós.

Ja està fet.

Voldria fer-me fonedís però en lloc líquid em torne gasós.

Deixo de ser tangible.

Deixo de ser jo.

El got es trenca impactat contra el pis.

I ara tothom em mira.

Ara que ja no sóc.