Poema del llibre Dues o tres coses que mai no se d'ella.
La gent beu al meu
costat.
Compulsius, xarradors o
serens.
Tots beuen però a mi no
em veu ningú.
No m’hi veig, no sóc
visible.
Tant de bo fora bevible
llavors tots em pararien esment!
Amb un glop curt,
O d’una empassada llarga
i impacient, de xiquet gelós.
Ja està fet.
Voldria fer-me fonedís
però en lloc líquid em torne gasós.
Deixo de ser tangible.
Deixo de ser jo.
El got es trenca impactat
contra el pis.
I ara tothom em mira.
Ara que ja no sóc.
Perquè no es va deixar, però a glops ens l'haguérem begut.... gràcies per portar-lo!!
ResponEliminaHo vas intentar....hehehe...si, la veritat que va ser tot un plaer...
ResponEliminaMenuda presentadora més xula, bon estiu !
ResponElimina