Cartell de la Fira
Poemes creats per a ser publicats al llibre de la Fira 2012
I
Tanquen les paraetes
fumeja banyada la calçada
alquitranada i lletja.
Recorde les pedres,
Un soroll tremolós del ventre.
Passades calentes,
olor a brut.
Càlcul d’estructures,
pedra a pedra tapada
l’Albereda crema.
Torne a casa per la plaça Sant Jaume
la fira sorollosa ací no s’escolta,
arribe al Raval, ja no és la Fira!
No hi ha mercadeig, ni quasi voreres,
la llum és tènue com cada dia.
No hi ha forasters, ni banderoles,
no s’escolten los Chichos,
o el renillar animal que desespera.
Escolte cantar els ocells,
oferint el pas al dia,
l’olor a café per la finestra,
també em saluda.
Algunes veïnes agranen,
van a pel pa i alguns rotllets d’anís.
Duc un garrot,
entre a casa l’esgotament,
el meló espera fresc i roig
la gola seca
afònica
agònica
vagabundeig
anacrònic d’un no-res.
Quina fira hauria d’invocar?
Et cedeixc el
privilegi.
II
Fa anys que puc recòrrer-te
amb els ulls tancats,
res no canvia, res no es mou.
Olorar una sardina
i mullar el pa en l’ou,
menjar xurros, fer mil voltes.
Tirs i tómbola, joc de rol,
la dissort de la ciutat que sembla viva,
plena, atapeïda,
no és el poble que somie
no em sorprèn cap circ.
A una plaça, un tabal
la xirimita, silenci i l’esclat dels versos
que una albada vestirà d’encant la nit.
El rostre em canvia,
és l’hora de viure la Fira, de matinada
si cloc els ulls al carrer on es canta
la festa és un miracle,
i no em servirà fugir.
III
Les últimes hores havíem ballat l’arròs
en una dansa nocturna d’herba ofegada
i única diversió romana.
Les sudoracions d’olor a sopar,
tatuats com si fórem indígenes
que rodolaven incrèduls
dins d’un hipermecat frenètic.
Entre les taules la reina i la cort,
insectes gegants.
Xicotes mig nues, menuts asustats.
Una gran festa.
De vegades ens toca
viure anys caducats.
Volia respirar, la xafagor era intensa
em vas firar una besada
m’acompanyares com la set,
com un plany dins
del meu nom.
