La violència continguda
darrera la porta, la mel apegalosa
no preveia tant indiscreta l’odi.
I creix porpra el fènix
i unes escalinates absortes
esperen guarint-te la mà.
Vas en bicicleta, no tens les cames,
vas tancar aquella porta,
quasi no respires de por i vetlles
les cendres, palpentes el nom,
unes branques negres s’apeguen,
hauràs envellit de sobte amb mi,
caducant-me entre la dolçor
d’un VOL penitent cap al fènix.