ENCARA LES PARAULES
El bosc
El silenci crepita feréstec.
Delirant l'escolto
ple d'arbres i migdia, mentre un fil de cant
es filtra per les fulles
però no calma la set.
Llenyós de mi, pedrós que m'he tornat,
puc dir-ho ja, no invoco res,
ni el boscater que talla l'aire,
però em travessa el llampec
de les destrals invisibles.
30/6/14
JOAN VINYOLI. MAIG
ENCARA LES PARAULES
La por
Tinc por de gairebé
totes les coses, penso
que el franc tirador
m'aguaita sempre
darrera les portes mal tancades
de casa mateix
o fet grumoll que atura en sec
el serpenteig de la vida.
El sol degotejant
s'aixeca del mar bròfec,
travessa una ampla faixa
de núvols freds, encén
la torre de fosca,
fa un crit al penell,
tot en silenci mentre toco
la gelatina del passat que volta
l'inconsistent embrió.
La por
Tinc por de gairebé
totes les coses, penso
que el franc tirador
m'aguaita sempre
darrera les portes mal tancades
de casa mateix
o fet grumoll que atura en sec
el serpenteig de la vida.
El sol degotejant
s'aixeca del mar bròfec,
travessa una ampla faixa
de núvols freds, encén
la torre de fosca,
fa un crit al penell,
tot en silenci mentre toco
la gelatina del passat que volta
l'inconsistent embrió.
10/6/14
Xàtiva no oblida
A Poemes per a Keo vaig dedicar-ne un al genocidi de la crema de Xàtiva, ara més que mai tinc ganes que puga ser llegit, que no s'oblide que:
...El vent avisava
dels gemecs de les flames
Passejar rastres
I
Tot passa
mentre esperes en la
barra
una copa,una birra,
un vodka blau.
Conversa. El gest
agradós.
Un. Una copa.
Una birra...
II
...quan
reia, els prohoms reien amb unció,
i
quan plorava, els infants morien pel carrer.
Epitafi
per a un tirà. W.H. Auden .
L’olor a tabac
és quasi insofrible.
Cada calada conté el
color
d’aquella nit.
Aquell dolor. Cendra
que cau a terra.
Com queia
riu avall
la mort.
III
Genocidi.
Mort i sang pujant el
carrer Vernissa,
quallant al Raval
l’espant
de la plaça sorda i el
pàrquing gratuït.
Taca, nosa i
desvergonyia.
En l’asfalt: dibuix
de la figura
d’un home ja vençut.
IV
Fuig l’assassí als
peus de la serra
on les pedrotes semblen
vaixells orfes de
nens.
Romer i una gran pluja
cau sobre l’esquena,
mulla
els cabells negres i
llargs.
A la cova, guarit,
també plou.
Entre la fosca flama
el busca,
salvatgement,
la veu.
V
El vent avisava
dels gemecs de les flames
d’enderrocs cridant
i de les cendres dibuixant
els punys en l’aire.
Punys agafant fulles
pedres, argila, mans.
Punys
per tornar poble
el meu poble.
VI
Algú t’ha deixat
allí, al Bellveret.
Ressaca i cansament
miren mans d’oblit.
A l’interior d’un
somni
un nen crida joganer
la veu d’un vell
tacat de flames.
Culpable?
L’assassí de la son.
VII
Torne a casa pel
Collar de la Coloma
i en un banquet trobe
un manuscrit,
un tractat d’amor i amants.
Amb un gest fidel
cride
el
plany.
Senyal i prova d’amor.
30/4/14
JOAN VINYOLI. ABRIL
Joan Vinyoli a l’any
1951 publica Les hores retrobades , amb aquesta tasca obté el Premi Óssa
Menor. És un reconeixement públic important que li dona accés a cercles cultes.
La variació estructural dóna força al llibre, no observe artificiositat ni
abstracció. El llenguatge és planer i el record allò important per a crear la
poesia. És en la natura on descobrim el caràcter cíclic de les coses, la mort i
la regeneració. Així ho podem viure al
llarg de la lectura d’aquest llibre.
Us deixe un
parell de poemes:
VIURE,
MORIR, PERDENT-SE L’UN EN L’ALTRE
Viure, morir, perdent-se l'un en l'altre,
sentint-se l'un per l'altre com salvat,
fills de l'amor, haver ja començat
talment el vol sense retorn possible
cap a ser un.
Com pleniluni sobre el món en pau,
com nit primaveral que va expandint-se,
viure, morir, plens de pressentiment
d'una realitat feliç sempre futura.
(Musicat per La fosca al disc Domini fosc)
Viure, morir, perdent-se l'un en l'altre,
sentint-se l'un per l'altre com salvat,
fills de l'amor, haver ja començat
talment el vol sense retorn possible
cap a ser un.
Com pleniluni sobre el món en pau,
com nit primaveral que va expandint-se,
viure, morir, plens de pressentiment
d'una realitat feliç sempre futura.
(Musicat per La fosca al disc Domini fosc)
VIDA MÉS ALTA
Vares tenir la copa de la vida
arran de llavis i bevent mories;
perdut el vi, secreta la ferida,
sofrint, plorant, més altament vivies.
2/4/14
RAIMON
RAIMON
46è PREMI D'HONOR A LES LLETRES CATALANES
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l'any 1969 i s'atorga una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
No cal dir més, no cal massa paraules per a reconèixer al cantautor Xativí.
Les lletres són inoculades a la nostra pell, són les nostres cançons, de lluita, d'amor de pàtria, de clàssics, són lliçons d'història, de vida, de poesia....
Fa un temps, vaig escriure per dedicar-li al meu pare en el seu 60 aniversari aquest poema "Penya estèril". Ara vull dedicar també aquests versos a RAIMON, que segur ha trepitjat moltes vegades aquesta penya.
PENYA ESTÈRIL
Al meu pare en el dia del seu 60 aniversari.
Secreta enyorança, penya estèril.
El barco abandonat!
Ha cridat el meu pare.
I l’acompanye en els meus records, que són d’ell.
Mans tacades de records tous de pa d’oli i sal,
les espardenyes trencades,
pedaços de roba bruta, gran o menuda.
Codonyat temptant el mos d’un entrepà furtat.
Pirates de cova plujosa i intermitent,
butxaques buides, fletxes de bares
piquen i volen des del carrer Blanc
i les gelades caves,
esbarzers enredant-se a les cames,
arraps que no es senten, ni s’escolten.
Els quaderns castellans en terra
amuntonaven el no-res.
Llançaven pedres. Inconscients.
Corrien a casa, el toc de guarda,
el toc de més fam, la polseguera a les cames,
un camí clarobscur ple de forats i silencis.
Caldo calent a la taula,
llepades d’animals solts,
veïnes que s’amaguen rere les finestres.
Lentament, jo volia trobar el racó
on va caure de tos,
on bevia vi i besava ma mare,
amagatalls plens de marques,
i volia comprendre- les totes
poder refer el camí i curar-li algunes ferides.
Mentre les veig, a ell que no li fan mal
li suren els records i els somriures.
La infància sempre és blanca
12/3/14
JOAN VINYOLI. MARÇ
Aquest mes, els
poemes de Vinyoli que mostraré formen part del poemari publicat en 1948 De
vida i somni, per aquesta tasca obté el premi de poesia en el IV
Certamen Literari organitzat pel “Círculo Cultural Columbense” de Santa Coloma
de Farners.
Baix el meu
parer, ens trobem davant d’una poesia que comença a dir coses per reconfortar,
on es veu la implicació del poeta en el poema, l’aportació de l’autoconeixement,
situar-se fora del poema i projectar-se. Hi ha un trencament amb Rilke, una
distància. Vinyoli escriu amb més nuesa, un nivell lèxic més senzill. Apareix
llavors una poesia més essencial amb senzillesa.
PENSAMENT DE
PRIMAVERA
Que vanament,
coses, floriu,
si amb vostra
vida no m’ompliu,
i em sento eixut
i deslligat,
en incertesa i
soledat.
Però si res no
creix en mi,
i és com en va
que faig camí,
sóc potser encara
l’instrument
amb què es perfà
algun pensament.
DE VESPRE
El dia va extingint-se
darrera les
muntanyes,
l’última llum
alegra l’infinit;
tot calla i
lentament va recollint-se,
però les aigües,
riu avall, estranyes,
mormolen ja
paraules de la nit.
19/2/14
TERTÚLIA LITERARIA A BARXETA
Després de realitzar la primera sessió a la biblioteca Enric Valor de Barxeta hem decidit:
-Llegir Mucho ruido y pocas nueces de Shakespeare.
Des de l'inici fins a la segona escena del primer acte. (aproximadament 50 pàgines)
-La proprera sessió serà el dimarts 4 de març a les 16:30 a la biblioteca del poble.
Vos deixe un enllaç on podreu consultar informació de l'autor i descarregar l'obra:
http://uacmwillshakespeare.wordpress.com/mucho-ruido-y-pocas-nueces/
BONA LECTURA!!!
-Llegir Mucho ruido y pocas nueces de Shakespeare.
Des de l'inici fins a la segona escena del primer acte. (aproximadament 50 pàgines)
-La proprera sessió serà el dimarts 4 de març a les 16:30 a la biblioteca del poble.
Vos deixe un enllaç on podreu consultar informació de l'autor i descarregar l'obra:
http://uacmwillshakespeare.wordpress.com/mucho-ruido-y-pocas-nueces/
BONA LECTURA!!!
13/2/14
JOAN VINYOLI. FEBRER
El poema triat aquest
mes ha sigut GALL, poema al llibre EL CALLAT. Es pot dir que en Joan Vinyoli hi
ha tres èpoques i aquest poema es troba en la seua primera. Justament és molt
destacable el pròleg d’aquest poemari, on el poeta sap explicar-se i ens dona
una de les “poètiques” més penetrants que s’han escrit mai.
Us deixe xicotetes
pinzellades del pròleg:
-No en va deia
Rimbaud que el “primer estudi de l’home que vol ser poeta, és el seu propi
coneixement integral”.
-Va sentir com la
poesia demana llibertat, disponibilitat i risc......-unes paraules senzilles,
secretes, necessàries, plenes de sentit i misteri.
-Sap prou, per
experiència, que, en definitiva, ”l’emoció lírica” només troba el seu perfet
acompliment en paraules organitzades en poema.
Gall
Gall que cimeges en la torre més alta,
heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora.
En la nit del temps crida sempre el teu cant.
Temps difunt, temps difunt, et veig
com un riu allargant-se en la fosca.
De la terra sóc hoste inexpert,
sempre en exili, dintre meu,
mirant les aigües entre murs
de la ciutat abandonada.
Gall que cimeges en la nit,
gall salvatge endinsat
en la boscúria espessa -qui no es mou
de la ribera trista, contemplant
el pas feixuc de l'aigua morta,
mai no et veurà ni sentirà el teu crit.
Però el bon caçador que es lleva
a l'hora greu entre la nit i l'alba,
sent la crida en el bosc,
ple de secretes aigües vives,
i pren el camí que duu
cap a la veu intacta.
Penell tocat per l'aurora,
al cim de tot de la flama,
pausadament gira el gall.
heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora.
En la nit del temps crida sempre el teu cant.
Temps difunt, temps difunt, et veig
com un riu allargant-se en la fosca.
De la terra sóc hoste inexpert,
sempre en exili, dintre meu,
mirant les aigües entre murs
de la ciutat abandonada.
Gall que cimeges en la nit,
gall salvatge endinsat
en la boscúria espessa -qui no es mou
de la ribera trista, contemplant
el pas feixuc de l'aigua morta,
mai no et veurà ni sentirà el teu crit.
Però el bon caçador que es lleva
a l'hora greu entre la nit i l'alba,
sent la crida en el bosc,
ple de secretes aigües vives,
i pren el camí que duu
cap a la veu intacta.
Penell tocat per l'aurora,
al cim de tot de la flama,
pausadament gira el gall.
5/2/14
He pensat oferir TERTÚLIES LITERARIES dirigides a tota la POBLACIÓ de Barxeta.
US CONVIDE a que formeu part d'aquestes, és una bona oportunitat per a gaudir dels LLIBRES.
NOSALTRES ELS ADULTS , SOM EL MODEL DE L'ALUMNAT
HORARI:
DIMARTS DE 4:30 A 5:30
LLOC: BIBLIOTECA MUNICIPAL ENRIC VALOR I VIVES DE BARXETA
ESPERE QUE AQUESTA NOVA AVENTURA ENS FAÇA GAUDIR DELS LLIBRES I LA LITERATURA.
El dimarts 11 allí estaré esperant a qui estiga interessat.
(Començarem a llegir, xarrar, opinar, amb SHAKESPEARE)
15/1/14
JOAN VINYOLI 2014 GENER
Enguany se
celebra el centenari del naixement de Joan Vinyoli. Aquest poeta és un d’aquells
que no he arribat mai a deixar a la prestatgeria . Des de que el vaig descobrir
em va provocar emocions intenses i em va
aportar una espècie de manual de metapoesia. La seua evolució és fascinant i la forma de
dir el que necessitem saber apareix sovint en els poemes, tant a l’edat jove
com adulta. Hi ha un gran ventall de poemes acompanyant a les diferents etapes
i estats en que es troba Vinyoli, però sense cap dubte, tota la seua obra la
resumiria com titula Enric Casasses la introducció a l’obra de Poesia Completa
editada per La Butxaca : DONCS PASSA-HI A TRAVÉS I SE’T FARÀ TOT CLAR.
Poema de Vinyoli
per encetar el meu particular homenatge al POETA:
Abans que neixi
l'alba
...mentre che'l
danno e la vergogna dura...
MICHELANGIOLO,
Rime, 247
És bo de tenir
llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una
mor
algú que estimes
o llegeixes
un vers o penses
en el joc
perdut
o bé, de nit,
abans
que neixi l'alba,
algun lladruc
esquinça el dur
silenci.
I vénen els records
de tantes culpes
que no has
mai expiat
i veus el
derrotat
exèrcit dels
homes
arrossegant els
peus feixugament
per les planúries
fangoses
sota la pluja,
mentre xiulen
els trens.
Que tot és dur,
cruel, sense pietat
i sempre el mal i
la vergonya duren.
ARTÍCLE DE LA
REVISTA NUVOL
CANÇÒ D’AMOR
TAULA RODONA amb
Feliu Formosa (poeta, traductor, Premi dHonor de les Lletres Catalanes, 2005),
Xavier Folch (Editor), Josep-Anton Fernàndez (Professor dEstudis Catalans a la
Universitat Oberta de Catalunya), Xavier Macià (Professor de Literatura
Catalana a la Universitat de Lleida).
No em cansaré mai de rellegir a Vinyoli.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)