19/9/12

COMPENETRAR-SE


He aconseguit lenta i silenciosament pujar les escales sense que te’n adones, Continues dormint. Comence a pensar que no et pot molestar que et faça dibuixos a l’esquena amb la meua llengua, així et despertaràs humit, esperant el moment adequat per a compenetrar-nos en el somni.
Ens resta tota la nit encara, i amb un gemec, sols amb un gemec a prop d’orella, serà suficient per a somniar-te real i mullar-te més. T’acompanyaré en el somni aquesta nit.

Intente controlar les respiracions que van augmentant quan separe a poc a poc el llençol de tu, et mire, et fas el dormit, ho sé i m’agrada. L’itinerari de la teua pell em duu més amunt, i  en relliscar-te el coll espere sentir suaument un gemec, és el meu objectiu dansar damunt de les substàncies que s’ordenen pel ritme dels cossos.

S’ha capgirat la nit i tu regirant-te ja em mires. Sona el despertador i la llum ens dibuixa ombres en moviment en la cambra, somrius i em prepares el desdejuni,          café llarg per favor!


4/9/12

COMIAT



"era el silenci/damunt la vida/amb molta cura/era la mort"
Vicent Andrés Estellés




Comiat
I
Un silenci permet paraules,
paraules en passat,
passat de veu cansada
que ve consolant-me
i omet la carn consumida
amb les síncopes dels dies.

II
El veig just damunt.
Damunt de mi
passen les hores mortes
i té gelada la boca.

III
L’abisme furta la passa lleugera
on de l’amor, en sabíem poc,
aquell que fa tants anys
preníem a grapats, com deia l’Estellés.
Era, però, un altre amor.
Amor, un altre.
Ara la pell de pruna
fa l’olor del gessamí del pati.

IV
Blanc deixarà el jardí.
Quin dolor la nostra absència!
En el pati, les fulles rodolen
la clapa, i tu fas el possible
per netejar una vegada més
cada tristor que no se’t veu.
Deixes passar la llum,
t’acomiades de cada arrel
llaurada amb les mans ferides. 

V
Ja m’has avisat.
Vas fora
a netejar el pati.
La nostra passa
     escampa l’olor del gessamí.