26/9/12
19/9/12
COMPENETRAR-SE
He aconseguit lenta i silenciosament pujar les escales sense que te’n
adones, Continues dormint. Comence a pensar que no et pot molestar que et faça
dibuixos a l’esquena amb la meua llengua, així et despertaràs humit, esperant
el moment adequat per a compenetrar-nos en el somni.
Ens resta tota la nit encara,
i amb un gemec, sols amb un gemec a prop d’orella, serà suficient per a
somniar-te real i mullar-te més. T’acompanyaré en el somni aquesta nit.
Intente controlar les respiracions que van augmentant quan separe a poc a
poc el llençol de tu, et mire, et fas el dormit, ho sé i m’agrada. L’itinerari
de la teua pell em duu més amunt, i en
relliscar-te el coll espere sentir suaument un gemec, és el meu objectiu dansar
damunt de les substàncies que s’ordenen pel ritme dels cossos.
S’ha capgirat la nit i tu regirant-te ja em mires. Sona el despertador i la
llum ens dibuixa ombres en moviment en la cambra, somrius i em prepares el
desdejuni, café llarg per favor!
4/9/12
COMIAT
"era el silenci/damunt la vida/amb molta cura/era la mort"
Vicent Andrés Estellés
Comiat
I
Un silenci permet
paraules,
paraules en passat,
passat de veu cansada
que ve consolant-me
i omet la carn consumida
amb les síncopes dels
dies.
II
El veig just damunt.
Damunt de mi
passen les hores
mortes
i té gelada la boca.
III
L’abisme furta la
passa lleugera
on de l’amor, en
sabíem poc,
aquell que fa tants
anys
preníem a grapats,
com deia l’Estellés.
Era, però, un altre
amor.
Amor, un altre.
Ara la pell de pruna
fa l’olor del gessamí
del pati.
IV
Blanc deixarà el
jardí.
Quin dolor la nostra
absència!
En el pati, les
fulles rodolen
la clapa, i tu fas el
possible
per netejar una
vegada més
cada tristor que no
se’t veu.
Deixes passar la llum,
t’acomiades de cada
arrel
llaurada amb les mans
ferides.
V
Ja m’has avisat.
Vas fora
a
netejar el pati.
La nostra passa
escampa l’olor del gessamí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)