En aquest mes de
juliol encete el llibre El caminant i el mur (1951-1953), on en
les dues primeres parts el poeta s’enfronta a la mort i als records.
Ho faré
deixant-vos a la mà el primer poema de la primera part: Les ombres, el riu, el somni perdut.
NO T’HE DE DONAR
ACCÉS AL MEU SECRET
Enllà de l’odi
altíssim de la presó, potser
els tendres camps
encara són caminants pel sol?
Si retornava als
ulls l’or enyorat dels dies,
si m’allunyava
endins del gran triomf del groc!
Preguntes fredament
com estimo la vida,
quan no vols
escoltar el que diria un crit.
No sabràs mai
dels arbres ni de profunds deus,
ni del jardí perdut
darrera les muntanyes,
ni del record
dels llavis que amb la mort vaig besar.
És fidel i callat
el meu antic dolor:
no t’ha d’obrir
la porta de les ombres i el clos
on tinc només amb
mi els laments de Gadara.