24 de novembre a les 20:00h a CAMOT amb la participació de:
Josep Manel Vidal i Xavi Aliaga.
+tots vosaltres!!!
Un tast del PRÒLEG
Per estalviar-vos la recerca al Google us dic que KEO és la càpsula del temps que viatjarà a l’interior d’un satèl·lit, que serà llençat a l’òrbita terrestre el 2014 i que contindrà evidències de la nostra vida actual, tornant a caure a la Terra, presumiblement, d’ací 50.000 anys.
Poemes per a Keo juga amb l’avantatge de poder fer l’exercici necessari de la nostàlgia perquè la seua autora disposa dels instruments de l’afecte intactes, i això li permet mantenir els moments viscuts i eternitzar-los en els seus versos, amb la semblant cadència de les onades que tornen, una i altra vegada, al rocallós cos de la capacitat d’evocació.
Un poemari de referències d’un temps personal que mai no acaba d’allunyar-se, perquè va empeltat amb la vocació d’estalviar-los la caducitat de la mort. El pas al no-res dels instants aleshores ja no pateix la profecia implacable de la finitud. Tot se’ns representa vívidament, amb la precisió dels mots amerats sovint pel crit del dolor i de la joia experimentada.
Tot sembla romandre invicte malgrat les extincions imposades per la nostra condició caducitària. El paisatge de les emocions s’escampa en detalls per l’univers que travessem. I Lorena cull, a cada vers, les seues particulars absències que diposita a l’interior d’aquesta càpsula-poemari, amb l’anhel de retrobar-les. La geografia de la vida es torna així una relació d’apunts que l’autora cerca i troba, malgrat que afirme: «No trobe el que busque / perquè busque per no trobar». I és que tot, absolutament tot, esdevé el contenidor d’una altra cosa....