Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemes per a KEO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemes per a KEO. Mostrar tots els missatges

10/6/14

Xàtiva no oblida

A Poemes per a Keo vaig dedicar-ne un al genocidi de la crema de Xàtiva, ara més que mai tinc ganes que puga ser llegit, que no s'oblide que:
...El vent avisava
dels  gemecs de les flames


Passejar rastres
I
Tot passa
mentre esperes en la barra
una copa,una birra,
un vodka blau.

Conversa. El gest agradós.

Un. Una copa.
                  Una birra...


II
...quan reia, els prohoms reien amb unció,
i quan plorava, els infants morien pel carrer.
Epitafi per a un tirà. W.H. Auden .


L’olor a tabac
és quasi insofrible.
Cada calada conté el color
d’aquella nit.

Aquell dolor. Cendra
que cau a terra.
Com queia
             riu avall
                       la mort.
III
Genocidi.
Mort i sang pujant el carrer Vernissa,
quallant al Raval l’espant
de la plaça sorda i el pàrquing gratuït.
Taca, nosa i desvergonyia.
En l’asfalt: dibuix de la figura
d’un home ja vençut.

IV
Fuig l’assassí als peus de la serra
on les pedrotes semblen
vaixells orfes de nens.

Romer i una gran pluja
cau sobre l’esquena, mulla
els cabells negres i llargs.
A la cova, guarit, també plou.

Entre la fosca flama
el busca, salvatgement,
      la veu.
     
V
El vent avisava
dels  gemecs de les flames
d’enderrocs cridant
i de les cendres dibuixant
 els punys en l’aire.

Punys agafant fulles
 pedres, argila, mans.

Punys per tornar poble
                                                   el meu poble.

VI
Algú t’ha deixat allí, al Bellveret.
Ressaca i cansament
miren mans d’oblit.

A l’interior d’un somni
un nen crida joganer
la veu d’un vell tacat de flames.

Culpable?
              L’assassí de la son.
VII
Torne a casa pel Collar de la Coloma
i en un banquet trobe un manuscrit,
          un tractat d’amor i amants.
Amb un gest fidel cride
el plany.
                                                     Senyal i prova d’amor.



28/2/13

CRÒNIQUES DELS VIATGES DE KEO

A la sala de premsa de l'Editorial Germania podem trobar les diferents aventures dels autors i les seues obres. També les meues pròpies i ací us deixe la prova.


PRESENTACIÓ DE "POEMES PER A KEO" A LA LLIBRERIA EL VAIXELL






7/2/13

ADVERTÈNCIES

DIVENDRES 8 DE FEBRER DE 2013 A LES 19'30H
POEMES PER A KEO A XÀTIVA
PRESENTA MIQUEL LORENTE



  Fotografia de Rafa Calabuig. (Poema introductori del primer capítol del llibre)

31/1/13

Recomanem EL PAIS



http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/28/quadern/1354133208_180703.html

Poemes per a Keo

Lorena Cayuela
Germania, Alzira, 2012, 86 pàgines



Poesia
Agafant com a fil conductor la bella història de Keo, la càpsula amb informació sobre la nostra civilització actual que tornarà a aterrar a la Terra d’ací a 50.000 anys, Lorena Cayuela edita el seu primer poemari en el qual confirma el potencial intuït per mitjà d’antologies i poemes esparsos. Poesia vivencial, amb un pes decisiu de les relacions humanes, elegant i visceral alhora, en què els versos fluctuen entre les referències cultes i un univers proper i quotidià amb pinzellades de saludable sornegueria. Versos de lectura fluida i propera que no amaguen la feixuga faena que fa encaixar les peces.

17/1/13

EL BES DEL POETA


Et besaré els llavis
quan cada paraula d'aquest poema
ofegada, perduda i nua, et mulle,
i et vesse sola, per la pell que et guaita.
Algú t’escolta sempre,
i llig allò que t’escriu.
Ni exaltat ni escèptic,
interrogant-se dins dels teus dubtes.
T’escriu.
Algú posseït de la vella veritat del poeta:
aquell qui s’encastella i s’enfonsa.
Aquell que et besa ara, humit i fidel.
Aquell que obert al deliri dialogant,
va despullant-se l’ànima per a tu,
verge i oberta, solemne.
T’espera. T’escriu.
En les hores incertes
recorda’m, obri’m la boca
i et besaré els llavis,
tasta’m, té gust la paraula de tu.
Rellisca dolç i tendre tot al full.
Els nostres dubtes, les nostres carns.
                          No tanques, per una estona, el llibre.
                          I ens mossegarem per terra junts.

6/1/13

LA TAULA



Cal parar la taula.
Tots els coberts governen
el lloc de cadascun de nosaltres.
El pare no calla.
Bonega.
Trau el vi guardat que presidirà aquest any la taula.
Tots esperen
els plats de la mare,
que anava preparant
en arribar la tardor,
ben farcits d’estima.
La taula para igual
amb el mateix mantell
que els darrers anys.
La crisi no l’afecta gaire,
ja que suporta el pes de les gambes:
presents també
a rogles en taula.
La mare aquest any ens mira
i no diu res.
Ens deixa gaudir
de tot el que ens ha preparat.
Està contenta.

Però la taula
es queixa
i les gambes estan crues,
la carn la crida
i tot allà és un cant
d’una concreta enyorança.
–Deu estar preparant el café,
les pastes i els torrons
–diu la neteta–
mirant la imatge
on dorm, per sempre, el seu somrís.
El iaio sembla que canta
per no sentir el silenci.
Tremola la pandereta
i li tremola la veu.
A sobre el moble
ella somriu, demà
una mà
ens donarà les estrenes.

ENTREVISTA DE L'EDITORIAL GERMANIA

Deixe l'enllaç per si voleu fer una mirada!!!



http://editorialgermania.blogspot.com.es/2013/01/lorena-cayuela-un-poeta-no-es-sino-llig.html


4/9/12

COMIAT



"era el silenci/damunt la vida/amb molta cura/era la mort"
Vicent Andrés Estellés




Comiat
I
Un silenci permet paraules,
paraules en passat,
passat de veu cansada
que ve consolant-me
i omet la carn consumida
amb les síncopes dels dies.

II
El veig just damunt.
Damunt de mi
passen les hores mortes
i té gelada la boca.

III
L’abisme furta la passa lleugera
on de l’amor, en sabíem poc,
aquell que fa tants anys
preníem a grapats, com deia l’Estellés.
Era, però, un altre amor.
Amor, un altre.
Ara la pell de pruna
fa l’olor del gessamí del pati.

IV
Blanc deixarà el jardí.
Quin dolor la nostra absència!
En el pati, les fulles rodolen
la clapa, i tu fas el possible
per netejar una vegada més
cada tristor que no se’t veu.
Deixes passar la llum,
t’acomiades de cada arrel
llaurada amb les mans ferides. 

V
Ja m’has avisat.
Vas fora
a netejar el pati.
La nostra passa
     escampa l’olor del gessamí.