Del poemari Mrs.Death he agafat aquest poema, espere que vos agrade. A banda, deixaré un enllaç del que he gaudit molt escoltant a Espriu en directe en un arxiu de TVE Catalunya on Joaquín Soler Serrano l'entrevistà. Es va fer el 19 de desembre de l'any 1976 i assegure una bona estona i l'apropament a l'autor.
EL FUNÀMBUL
Pelegrí a la
corda
de l’arc damunt l’abisme,
vaig portar vasos
d’aigua,
sense vessar-los,
des de
l’anguniós origen
dels ulls fins on
acaba
tot desig de
paisatge.
Jo, l’albardà,
tenia
grossa por de
sentir-me
prou enlairat,
tan pròxim
a la neu, a les
ales
de l’esparver.
Confesso,
addictes morts
del públic,
que no era gens
fàcil
de guardar l’equilibri.
I quan rendia
comptes
del treball,
aplaudíeu:
no mancava cap
gota
a la set dels
dimonis.
També hi ha un bonic treball, al que ja he fet referència altres ocasions, Dídac Rocher regala la seua veu als poemes d'Espriu, podeu comprovar-ho i evidentment gaudir-ho!!