AIXOPLUC

Quan es banya l’Aixopluc

encara es netegen rastres.

Quants coloms segueixen buscant-los?

                                                               “Es veu,

                                                               allà on mires

                                                               és veu,

                                                               per tot arreu

                                                               es veu”

 Raimon.

Qui pot escriure ordenant el desordre humà?

Qui agafa l’estilògraf com un fusell a la mà?

Qui ofereix la llista del fracàs?

Qui escolta atonit per no voler sentir un nom?

Qui espera suades les mans vore la llista?

Qui enumera els morts i els torna a comptar?

                    Llistes de morts

                                 l’alfabet del fracàs.

Quin és el forat que tot s’ho beu?

Quan es banya l’Aixopluc

encara es netegen rastres.

Quants coloms segueixen buscant-los?

SALVADOR ESPRIU ABRIL

Vaig deixar pendent la tercera part de LES HORES, Recordant allunyadament Salom (18-7-1939) per a decidir aquest mes de primavera el versos que trobarien espai a aquest bloc.

HO VOLDRIA DIR AMB ELS MEUS LLAVIS DE VELL

Amb sofriment he vist. Ja no recordo el mar.
Camino l'últim solc, després vindrà el desert.
Sota claríssims cels, escolto com el vent
em diu el nom guanyat, aquest meu nom:"Ningú".
Seran temps de repòs, i em decanto a mirar
per darrera vegada la llum d'un llarg ponent.
Ara, sense cap por, tot sol, m'allunyaré,
nit endins, Déu endins, per la sorra i la set.

Aprofite per escoltar  Raimon cantar a Espriu, en  aquesta tria de poemes m'acompanya també el Xativí i els poemes musicats, quin tresor!!

Emocionada davant d'aquesta força: