DONES I MÉS DONES

Aquesta setmana, acompanyada de poesia i llibres, d’amics i sorpreses encara li queda demà per continuar enverinant-me de poemes.

El dilluns a Manuel vaig estar rodejada de dones compromeses amb el seu poble, escoltaven els poemes i no podien reprimir les seues experiències, després callaven per escoltar-ne més i no dubtaven en demanar més poemes, el goig em recorria la veu.  

Ahir dimarts junt a Begonya Pozo i Bibiana Collado recitant en la llibreria Primado vaig tornar a sentir vibrar les paraules  que abans de pronunciar-les ja havien pres cos als poemes de les meues companyes.

 

 Demà m’espera un altre repte junt a Susanna Lliberós, Rosa Roig i Bibiana Collado. I sent i tinc l’emoció apegada molt endins, tornar als poemes escrits amb un jo femení  per configurar-me  i construir-me de nou, nuga un fil que em travessa i em prem.     Que demà, la meua veu en siga testimoni !!

SETMANA DE LA DONA

Demà a Manuel, serà un bon moment per a contar a través dels poemes, la singularitat de les lletres escrites per dones, davant les peculiaritats que ens caracteritzen. No parlaríem de revolució i revolta femenina, si no hagueren posat entrebancs als seus ritmes naturals d’existència.

La dona salvatge no pot quedar callada i en perill d’extinció.

Totalment esperançada amb el canvi, amb el futur d’aquesta situació, amb una sola concepció d’humanitat sense sexe, amb els esforços posats per educar i caminar cap el respecte i la igualtat en el tracte familiar, social i polític, convençuda i sense cap dubte de l’evolució de la nostra espècie cap a una transformació qualitativa amb un progrés conscient i evolutiu.

L’evolució no s’atura: el progrés conscient és una utopia realitzable. Eduard Carbonell.