31/10/12

MOSQUIT


Batecs acompassant el ritme,
mans observant la pell del rostre,
silenciosament
respire,
espere la son,
m’acarone els llavis i els pits suaument.

S’escola entre les cames un mosquit
entra invisible
duu verí
comence a moure’m.

Cerque la inflamada pell amb els dits
trencant el compàs d’espera
i espere uns segons
per matar-lo damunt del llit.

Sagnant es fa visible la marca
incrustada i humida, em venç la son.
Dorm plena de foc
i tu mort
ara
respires.   

24/10/12

QUALLS


L’embrió és mort.
Sí, és mort.
Dintre quin taüt
han quedat els seus cops de sang?
Els meus són sords i sostinguts.
Nostàlgia, culpa,
indiferència i fang.
Són fets de cops,
a cops,
quallant dins el ventre.

16/10/12

D'OMBRES i procreació


La nit no ens oprimia,
amagatalls inventant
cercar l’espelma d'obscures cambres
i coves antigues.
Procreació.
Ens configurava  un cos d'ombra inexacta,
ombra que naix i mor al sostre.

No s’oprimeix qui desitja la dosi
d'una mort per dia, ofegar-se vestit,
en l’invisible plaer de despullar-se
de tornar a les coses primeres el nom.
                Procreació, 
                                en l’ordre de les llums i les ombres.