31/10/12

MOSQUIT


Batecs acompassant el ritme,
mans observant la pell del rostre,
silenciosament
respire,
espere la son,
m’acarone els llavis i els pits suaument.

S’escola entre les cames un mosquit
entra invisible
duu verí
comence a moure’m.

Cerque la inflamada pell amb els dits
trencant el compàs d’espera
i espere uns segons
per matar-lo damunt del llit.

Sagnant es fa visible la marca
incrustada i humida, em venç la son.
Dorm plena de foc
i tu mort
ara
respires.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada