Demà a Manuel,
serà un bon moment per a contar a través dels poemes, la singularitat de les
lletres escrites per dones, davant les peculiaritats que ens caracteritzen. No parlaríem
de revolució i revolta femenina, si no hagueren posat entrebancs als seus
ritmes naturals d’existència.
La dona salvatge no pot quedar callada i en
perill d’extinció.
Totalment
esperançada amb el canvi, amb el futur d’aquesta situació, amb una sola
concepció d’humanitat sense sexe, amb els esforços posats per educar i caminar
cap el respecte i la igualtat en el tracte familiar, social i polític,
convençuda i sense cap dubte de l’evolució de la nostra espècie cap a una
transformació qualitativa amb un progrés conscient i evolutiu.
L’evolució no s’atura:
el progrés conscient és una utopia realitzable. Eduard Carbonell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada