Del poemari Mrs.Death he agafat aquest poema, espere que vos agrade. A banda, deixaré un enllaç del que he gaudit molt escoltant a Espriu en directe en un arxiu de TVE Catalunya on Joaquín Soler Serrano l'entrevistà. Es va fer el 19 de desembre de l'any 1976 i assegure una bona estona i l'apropament a l'autor.
EL FUNÀMBUL
Pelegrí a la
corda
de l’arc damunt l’abisme,
vaig portar vasos
d’aigua,
sense vessar-los,
des de
l’anguniós origen
dels ulls fins on
acaba
tot desig de
paisatge.
Jo, l’albardà,
tenia
grossa por de
sentir-me
prou enlairat,
tan pròxim
a la neu, a les
ales
de l’esparver.
Confesso,
addictes morts
del públic,
que no era gens
fàcil
de guardar l’equilibri.
I quan rendia
comptes
del treball,
aplaudíeu:
no mancava cap
gota
a la set dels
dimonis.
També hi ha un bonic treball, al que ja he fet referència altres ocasions, Dídac Rocher regala la seua veu als poemes d'Espriu, podeu comprovar-ho i evidentment gaudir-ho!!
Gràcies, Lorena. Ja has vist que m'ha impactat sentir el Dídac Rocher. No el coneixia. L'entrevista de Soler Serrano, sí. Maedéu, quantes joies juntes en tan poquet espai! M'agrada molt que dediques tantes atencions a Espriu. Una abraçada!
ResponEliminaComentari com el teu és el que motiva per seguir endavant, almenys mostrant allò que ens agrada i emociona. gràcies!
ResponElimina