JOAN VINYOLI. MARÇ

Aquest mes, els poemes de Vinyoli que mostraré formen part del poemari publicat en 1948 De vida i somni, per aquesta tasca obté el premi de poesia en el IV Certamen Literari organitzat pel “Círculo Cultural Columbense” de Santa Coloma de Farners.

Baix el meu parer, ens trobem davant d’una poesia que comença a dir coses per reconfortar, on es veu la implicació del poeta en el poema, l’aportació de l’autoconeixement, situar-se fora del poema i projectar-se. Hi ha un trencament amb Rilke, una distància. Vinyoli escriu amb més nuesa, un nivell lèxic més senzill. Apareix llavors una poesia més essencial amb senzillesa.

PENSAMENT DE PRIMAVERA

Que vanament, coses, floriu,

si amb vostra vida no m’ompliu,

i em sento eixut i deslligat,

en incertesa i soledat.

Però si res no creix en mi,

i és com en va que faig camí,

sóc potser encara l’instrument

amb què es perfà algun pensament.

DE VESPRE

El dia va extingint-se

darrera les muntanyes,

l’última llum alegra l’infinit;

tot calla i lentament va recollint-se,

però les aigües, riu avall, estranyes,

mormolen ja paraules de la nit.