ENCARA LES PARAULES
El bosc
El silenci crepita feréstec.
Delirant l'escolto
ple d'arbres i migdia, mentre un fil de cant
es filtra per les fulles
però no calma la set.
Llenyós de mi, pedrós que m'he tornat,
puc dir-ho ja, no invoco res,
ni el boscater que talla l'aire,
però em travessa el llampec
de les destrals invisibles.
30/6/14
JOAN VINYOLI. MAIG
ENCARA LES PARAULES
La por
Tinc por de gairebé
totes les coses, penso
que el franc tirador
m'aguaita sempre
darrera les portes mal tancades
de casa mateix
o fet grumoll que atura en sec
el serpenteig de la vida.
El sol degotejant
s'aixeca del mar bròfec,
travessa una ampla faixa
de núvols freds, encén
la torre de fosca,
fa un crit al penell,
tot en silenci mentre toco
la gelatina del passat que volta
l'inconsistent embrió.
La por
Tinc por de gairebé
totes les coses, penso
que el franc tirador
m'aguaita sempre
darrera les portes mal tancades
de casa mateix
o fet grumoll que atura en sec
el serpenteig de la vida.
El sol degotejant
s'aixeca del mar bròfec,
travessa una ampla faixa
de núvols freds, encén
la torre de fosca,
fa un crit al penell,
tot en silenci mentre toco
la gelatina del passat que volta
l'inconsistent embrió.
10/6/14
Xàtiva no oblida
A Poemes per a Keo vaig dedicar-ne un al genocidi de la crema de Xàtiva, ara més que mai tinc ganes que puga ser llegit, que no s'oblide que:
...El vent avisava
dels gemecs de les flames
Passejar rastres
I
Tot passa
mentre esperes en la
barra
una copa,una birra,
un vodka blau.
Conversa. El gest
agradós.
Un. Una copa.
Una birra...
II
...quan
reia, els prohoms reien amb unció,
i
quan plorava, els infants morien pel carrer.
Epitafi
per a un tirà. W.H. Auden .
L’olor a tabac
és quasi insofrible.
Cada calada conté el
color
d’aquella nit.
Aquell dolor. Cendra
que cau a terra.
Com queia
riu avall
la mort.
III
Genocidi.
Mort i sang pujant el
carrer Vernissa,
quallant al Raval
l’espant
de la plaça sorda i el
pàrquing gratuït.
Taca, nosa i
desvergonyia.
En l’asfalt: dibuix
de la figura
d’un home ja vençut.
IV
Fuig l’assassí als
peus de la serra
on les pedrotes semblen
vaixells orfes de
nens.
Romer i una gran pluja
cau sobre l’esquena,
mulla
els cabells negres i
llargs.
A la cova, guarit,
també plou.
Entre la fosca flama
el busca,
salvatgement,
la veu.
V
El vent avisava
dels gemecs de les flames
d’enderrocs cridant
i de les cendres dibuixant
els punys en l’aire.
Punys agafant fulles
pedres, argila, mans.
Punys
per tornar poble
el meu poble.
VI
Algú t’ha deixat
allí, al Bellveret.
Ressaca i cansament
miren mans d’oblit.
A l’interior d’un
somni
un nen crida joganer
la veu d’un vell
tacat de flames.
Culpable?
L’assassí de la son.
VII
Torne a casa pel
Collar de la Coloma
i en un banquet trobe
un manuscrit,
un tractat d’amor i amants.
Amb un gest fidel
cride
el
plany.
Senyal i prova d’amor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)