10/6/14

Xàtiva no oblida

A Poemes per a Keo vaig dedicar-ne un al genocidi de la crema de Xàtiva, ara més que mai tinc ganes que puga ser llegit, que no s'oblide que:
...El vent avisava
dels  gemecs de les flames


Passejar rastres
I
Tot passa
mentre esperes en la barra
una copa,una birra,
un vodka blau.

Conversa. El gest agradós.

Un. Una copa.
                  Una birra...


II
...quan reia, els prohoms reien amb unció,
i quan plorava, els infants morien pel carrer.
Epitafi per a un tirà. W.H. Auden .


L’olor a tabac
és quasi insofrible.
Cada calada conté el color
d’aquella nit.

Aquell dolor. Cendra
que cau a terra.
Com queia
             riu avall
                       la mort.
III
Genocidi.
Mort i sang pujant el carrer Vernissa,
quallant al Raval l’espant
de la plaça sorda i el pàrquing gratuït.
Taca, nosa i desvergonyia.
En l’asfalt: dibuix de la figura
d’un home ja vençut.

IV
Fuig l’assassí als peus de la serra
on les pedrotes semblen
vaixells orfes de nens.

Romer i una gran pluja
cau sobre l’esquena, mulla
els cabells negres i llargs.
A la cova, guarit, també plou.

Entre la fosca flama
el busca, salvatgement,
      la veu.
     
V
El vent avisava
dels  gemecs de les flames
d’enderrocs cridant
i de les cendres dibuixant
 els punys en l’aire.

Punys agafant fulles
 pedres, argila, mans.

Punys per tornar poble
                                                   el meu poble.

VI
Algú t’ha deixat allí, al Bellveret.
Ressaca i cansament
miren mans d’oblit.

A l’interior d’un somni
un nen crida joganer
la veu d’un vell tacat de flames.

Culpable?
              L’assassí de la son.
VII
Torne a casa pel Collar de la Coloma
i en un banquet trobe un manuscrit,
          un tractat d’amor i amants.
Amb un gest fidel cride
el plany.
                                                     Senyal i prova d’amor.



3 comentaris:

  1. És la prova, que jo vinc dient en clau freudiana, de la poca estima dels veritables separatistes, els castellans, el fet d'haver posat com a coronació aquesta data, els valencians som el Pare, el Principat és la mare i Castella és el fill que sempre, arquetípicament i atàvica en cada estructura vol matar simbòlicament el pare.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicent! La teua prova en clau freudiana mai m'havia parat a pensar-la, però he de dir-te que m'agrada i em sorprén. Gràcies per participar al blog, compartir i aportar les teues reflexions.

      Elimina
  2. No sé si se'n recorda i, li ho comente perquè em diu que li ha agradat la idea, quan al Parlament d'Espanya van fer el debat sobre la deslegitimació de la llengua catalano-valenciana, hi ha haver un valencià que va parlar en català-valencià tot i que era d'ERC, era el pare que va ser expulsat pel fill Castella i el president del parlament, de l'hemicicle i, un altre que era català i de CiU el va secundar, però finalment el van llançar del faristol; amb la qual cosa la mare, el català, va fer una prova d'amor cap al seu fill, Castella i, va tornar a parlar en castellà, engolint-se l'ofensa, ara el parlamentari valencià, i per tant pare, va ser expulsat del Parlament.
    El fill novament, atàvicament, com en cada estructura psicològica, política, social, ètica, etc. Va matar el pare.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina