13/2/14

JOAN VINYOLI. FEBRER

El poema triat aquest mes ha sigut GALL, poema al llibre EL CALLAT. Es pot dir que en Joan Vinyoli hi ha tres èpoques i aquest poema es troba en la seua primera. Justament és molt destacable el pròleg d’aquest poemari, on el poeta sap explicar-se i ens dona una de les “poètiques” més penetrants que s’han escrit mai.

Us deixe xicotetes pinzellades del pròleg:

-No en va deia Rimbaud que el “primer estudi de l’home que vol ser poeta, és el seu propi coneixement integral”.

-Va sentir com la poesia demana llibertat, disponibilitat i risc......-unes paraules senzilles, secretes, necessàries, plenes de sentit i misteri.

-Sap prou, per experiència, que, en definitiva, ”l’emoció lírica” només troba el seu perfet acompliment en paraules organitzades en poema.


Gall
Gall que cimeges en la torre més alta,
heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora.
En la nit del temps crida sempre el teu cant.

Temps difunt, temps difunt, et veig
com un riu allargant-se en la fosca.
De la terra sóc hoste inexpert,
sempre en exili, dintre meu,
mirant les aigües entre murs
de la ciutat abandonada.

Gall que cimeges en la nit,
gall salvatge endinsat
en la boscúria espessa -qui no es mou
de la ribera trista, contemplant
el pas feixuc de l'aigua morta,
mai no et veurà ni sentirà el teu crit.

Però el bon caçador que es lleva
a l'hora greu entre la nit i l'alba,
sent la crida en el bosc,
ple de secretes aigües vives,
i pren el camí que duu
cap a la veu intacta.

Penell tocat per l'aurora,
al cim de tot de la flama,
pausadament gira el gall.


5/2/14

 He pensat oferir TERTÚLIES LITERARIES dirigides a tota la  POBLACIÓ de      Barxeta.
US CONVIDE a que formeu part d'aquestes, és una bona oportunitat per a gaudir dels LLIBRES.
NOSALTRES ELS ADULTS , SOM EL MODEL DE L'ALUMNAT
HORARI:
DIMARTS  DE 4:30 A 5:30
LLOC: BIBLIOTECA MUNICIPAL ENRIC VALOR I VIVES DE BARXETA 

ESPERE QUE AQUESTA NOVA AVENTURA ENS FAÇA GAUDIR DELS LLIBRES I LA LITERATURA.
El dimarts 11 allí estaré esperant a qui estiga interessat.
(Començarem a llegir, xarrar, opinar, amb SHAKESPEARE)

15/1/14

JOAN VINYOLI 2014 GENER


Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Vinyoli. Aquest poeta és un d’aquells que no he arribat mai a deixar a la prestatgeria . Des de que el vaig descobrir em va provocar emocions intenses i  em va aportar una espècie de manual de metapoesia.  La seua evolució és fascinant i la forma de dir el que necessitem saber apareix sovint en els poemes, tant a l’edat jove com adulta. Hi ha un gran ventall de poemes acompanyant a les diferents etapes i estats en que es troba Vinyoli, però sense cap dubte, tota la seua obra la resumiria com titula Enric Casasses la introducció a l’obra de Poesia Completa editada per La Butxaca : DONCS PASSA-HI A TRAVÉS I SE’T FARÀ TOT CLAR.

Poema de Vinyoli per encetar el meu particular homenatge al POETA:

Abans que neixi l'alba
                          ...mentre che'l danno e la vergogna dura...
                                              MICHELANGIOLO, Rime, 247

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut 
             o bé, de nit, abans

que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci. 
                                 I vénen els records

de tantes culpes que no has
mai expiat 
               i veus el derrotat 
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens. 
Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.

ARTÍCLE DE LA REVISTA NUVOL
CANÇÒ D’AMOR

TAULA RODONA amb Feliu Formosa (poeta, traductor, Premi dHonor de les Lletres Catalanes, 2005), Xavier Folch (Editor), Josep-Anton Fernàndez (Professor dEstudis Catalans a la Universitat Oberta de Catalunya), Xavier Macià (Professor de Literatura Catalana a la Universitat de Lleida).


No em cansaré mai de rellegir a Vinyoli.


16/12/13

SALVADOR ESPRIU DESEMBRE


El meu particular homenatge a Espriu finalitza aquest mes. Em quede amb el recull particular que he anat penjant, la informació i les estones de lectura la seua obra. Ha sigut bonic i una motivació haver de seleccionar un o dos poemes per a compartir. M’agrada l’experiència. Ara em convide a pensar en aquest any 2014 fer el mateix o semblant d’un altre poeta o generació de poetes. M’anime jo sola, és com funcione. Podeu ajudar-me, si voleu indiqueu-me allò que vos abellira i puc fer, per fer-ho.
Per a finalitzar aquest camí he triat un poema que m’agrada moltíssim  “El caminant i el mur. III El minotaure i Teseu” :

NOVES PARAULES D’AGUR

Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort. 
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t'agrada,
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte

i, a estones, qui sap si felicíssim.


GRÀCIES A TOTS ELS VISITADORS DEL BLOC EN L'AVENTURA ESPRIU.
ESPERE LES VOSTRES PROPOSTES.

30/11/13

SALVADOR ESPRIU NOVEMBRE


ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh!, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, 
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la congregació, els germans dirien 
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un 
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Ovidi Montllor - Assaig de càntic en el Temple:



Espriu llegeix "Assaig de càntic al temple"

http://www.tv3.cat/videos/4492832/Espriu-llegeix-Assaig-de-cantic-al-temple

21/10/13

POEMA VISUAL I

Vos presente el meu primer poema visual!!!! 
Espere que vos agrade.
 21-10-2013


SALVADOR ESPRIU OCTUBRE

PER SER CANTADA EN LA MEVA NIT

Perdut en l’aigua
callada del meu somni.

Jo sol, i l’ombra
dels xiprers, que m’espera
mirall endins de l’aigua
del meu somni.

Pedra, vent: em podríeu
allunyar del continu
pas de cristall, de l’aigua
del meu somni?

Enllà d’una profunda
nit sense veus, em nego
en el dolor de l’aigua

del meu somni.