28/6/12

Veus?


Poema del llibre Dues o tres coses que mai no se d'ella.



La gent beu al meu costat.
Compulsius, xarradors o serens.
Tots beuen però a mi no em veu ningú.
No m’hi veig, no sóc visible.
Tant de bo fora bevible llavors tots em pararien esment!

Amb un glop curt,
O d’una empassada llarga i impacient, de xiquet gelós.

Ja està fet.
Voldria fer-me fonedís però en lloc líquid em torne gasós.

Deixo de ser tangible.
Deixo de ser jo.
El got es trenca impactat contra el pis.
I ara tothom em mira.
Ara que ja no sóc.

3 comentaris:

  1. Perquè no es va deixar, però a glops ens l'haguérem begut.... gràcies per portar-lo!!

    ResponElimina
  2. Ho vas intentar....hehehe...si, la veritat que va ser tot un plaer...

    ResponElimina
  3. Menuda presentadora més xula, bon estiu !

    ResponElimina