A Lluís Roig
i venen moments de tancar finestres i obrir-ne altres... :)
Un home guaita per la finestra, i què hi veu?
Mira per la finestra i no hi veu res.
Gent que passa, veu gent que ve però no entén res.
Li parla al cristall que no l’entén a ell perquè parla una
altra llengua.
Al futur li parla del passat i el passat passat està.
Cada dia mira per la finestra, a vegades obre les Cortines.
De tant en tant entretanca les persianes i guipa el món
només per un d’aquells foradets que dibuixen solcs de llum a
la paret.
Se sent protegit i amagat rere la seua barricada,
la vida l’enlluerna i li sembla fràgil.
El cor li batega amb força, les ninetes pampalluguegen de
reflexos daurats.
Les mans deixen els seues contorns dibuixats en el cristall,
marques inconfusibles per a aquells que sàpiguen llegir
les
empentes dels seus dits.
Dues o tres coses que mai no sé d'ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada