21/7/12

CONVERSAR-SE

Vaig obrir la boca per començar a parlar-te, entre l’aire que sorgia lleuger i els sons que començaven a confondre’s, vaig escoltar la teua pell relliscar-me l’alè. Va esdevenir amb el diàleg aquella besada. No vaig dubtar en obrir més la boca i deixar que em llepares els llavis a poc a poc, com en una conversa tranquil·la que tu  conduïes amb el teu tacte, que no era metàfora. En voler dir-te, ja et mossegava amb un ordre desordenat cada un dels teus llavis, la teua llengua assaboria dolçament, ja la meua. De la boca fins a l’orella i el clatell, continuàvem lenta i suaument cada frase, amb signes d’exclamació humits, oberts a nosaltres. Els ulls també dibuixaven els fonemes des de tu cap a mi  i des de la meua llengua fins a la teua mirada. Les carícies amb les mans i penetracions banyades constants i pausades, allargaven la besada, intentant comprendre aquell diàleg on els gemecs eren suficients per entendre l’escalfor dels cossos, jugant estretament a conversar-se. Ja quasi sense adonar-me, els meus pits erectes, demanaven la paraula. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada