31/8/12

LA DOSI





Prenc una mort al dia.
Si vens a buscar-me la trobaràs  
    quan et parle la besada,
    i t’acarone pensaments.

   Quan camines al meu costat
   t’observe i somriga de goig.

   Quan plore sense sentit
   i t’enyore sense distància.

   Quan un café passege nerviós
   ganes de mi amb tu i amb altres.

   Quan escric paraules que sobren
   versos que rimen i no llig res.

   Quan no deixe parlar i escolte callada,
   camine descalça i prenc la dosi.

Quan muira
no caldrà viure més.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada