Prenc una mort al
dia.
Si vens a
buscar-me la trobaràs
quan et parle la
besada,
i t’acarone
pensaments.
Quan camines al
meu costat
t’observe i
somriga de goig.
Quan plore sense
sentit
i t’enyore sense distància.
Quan un café passege
nerviós
ganes de mi amb
tu i amb altres.
Quan escric
paraules que sobren
versos que rimen
i no llig res.
Quan no deixe
parlar i escolte callada,
camine descalça i
prenc la dosi.
Quan muira
no caldrà viure
més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada